Publicitat
Publicitat

La factura de l'aigua

El govern ha aprovat, amb el suport del PP, que s'apugi un 8,5% el cànon de l'aigua. Fa anys que arrosseguem una Agència Catalana de l'Aigua en números vermellíssims, amb l'aigua al coll: ara mateix deu 108 milions als proveïdors, bàsicament Agbar. Es dóna la circumstància -casual?- que els alts dirigents de l'ACA eren fins fa quatre dies executius d'Agbar. O sigui, que la cosa se solucionarà. Però tant si pensem malament com si pensem fredament, s'ha pres la decisió correcta. Jo hauria trobat lògic que l'oposició d'esquerres hi hagués votat a favor. És una qüestió d'estat: el forat negre de l'ACA és de 1.367 milions!

Els anteriors governs havien anat ajornant una decisió impopular però necessària, i realment amb una repercussió molt petita en les economies familiars: al final la factura individual pujarà pocs euros. L'aigua, encara que no ens n'adonem, és un bé de luxe. Només en som conscients el dia que l'aixeta no raja. Amb els pantans a vessar, aquest estiu no patirem sequera. Però el problema de subministrament no està resolt. Som deficitaris.

Tard o d'hora revifarà el debat dels transvasaments, les dessalinitzadores... I costarà que en traguem l'aigua clara perquè tot té un preu i un cost ambiental. A l'Ebre diuen que l'aigua és vida, i a casa, quan no me'n sortia, m'etzibaven: "No trobaries aigua a mar". Ara seguirem trobant aigua a l'aixeta... i la factura més cara. D'acord. Però hauria d'anar acompanyada d'una política a llarg termini. O anirem aigua avall.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT