Publicitat
Publicitat

Si ets feliç, no et conformis amb menys

Per expressar el benestar interior, en català tenim dos adjectius: feliç i content. Podem estar contents i podem ser feliços, pe rò no podem ni ser contents ni estar feliços. Això de ser content , que era ben viu en català medieval, ara ja no ho diu ningú però cada dia hi ha més gent que està feliç . Ho deia l'altre dia a TV3 la veu en off que traduïa un pilot de mo tos japonès: "Amb això del terratrèmol no puc estar feliç".

I és que darrere estic feliç hi ha l'anglès I am happy , però com passa amb tants altres anglicismes, la interferència s'ha vehiculat sobretot a través del castellà i, més concretament, d'un ús hispanoamericà que ha acabat amarant l'ús peninsular. L'arrel eti mològica de feliç és felix , que vol dir fèrtil , pro ductiu. I igual que no es pot estar pare -o tens fills o no en tens- no es pot estar feliç .

Però per molt que lliguem feliç al verb ser, continua sent, per desgràcia, un estat transitori. Com a la cançó Yesterday , avui som feliços i demà ens enfonsem en la misèria. El que potser sí que expressa és la il·lusió de permanència. Quan dic "estic content" sóc conscient que és un estat superficial i passatger, causat per una circumstància concreta. Quan dic "sóc feliç" vull creure, necessito creure, que ho sóc profundament i ho seré sempre. Quan dic "estic feliç" faig un híbrid estrany que no s'havia dit mai en català i que rebaixa la meva aspiració a una felicitat plena.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT