Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

En ginys tan fèrtil, J.F. Mira

Un plaer immens que ens podem permetre d'ara endavant és llegir l'Odissea d'Homer en la versió de Joan Francesc Mira, que just acaba d'arribar a les llibreries. Fer l'elogi de l'Odissea en una columna mercenària com aquesta és una cosa que frega el ridícul: la peripècia d'Ulisses en el seu retorn a Ítaca després de combatre a la guerra de Troia (agombolat pel favor de la deessa Atena, per la lleialtat de Penèlope i pel desig de Telèmac de conèixer son pare) és un dels fonaments de la cultura occidental, fins al punt que no és cap exageració afirmar que, com a civilització, tots som fills d'Ulisses. O d'Homer, fos qui fos o fossin qui fossin les persones emboscades rere aquest nom i els poemes que se li atribueixen. Sense la Ilíada i sense l'Odissea (com sense la Bíblia, sense la Divina Comèdia i sense Shakespeare) senzillament no seríem qui som: ens faltaria una part del millor de nosaltres mateixos.

Joan Francesc Mira, que és un home de lletres en el sentit més ple de l'expressió, ho sap perfectament i per això ha dedicat anys de vida i d'esforços per traduir al català d'avui l'obra magna del Dant, una selecció dels Evangelis i, ara, l'Odissea. Només amb aquest full de serveis (sense comptar, que ja és dir, la seva obra com a novel·lista, assagista i articulista), el dia que a Mira li toqui comparèixer davant de sant Pere és segur que ho podrà fer ben cara alta i amb la seguretat d'obtenir un lloc còmode a la glòria. Sobretot, per haver dut a terme aitals comeses amb l'equilibri exacte de rigor, brillantor i voluntat de servei a la comunitat imprescindible en cada cas.

En el cas de l'Odissea, el repte que afrontava Mira era especialment ardu: no es tractava només de confegir una versió catalana digna de l'original, sinó també (i, si em feu parlar, sobretot) d'oferir una Odissea que estigués en condicions de competir (és a dir, que estigués en condicions de complementar) la que en el seu dia ens va deixar Carles Riba. L'Odissea de Riba és, sens dubte, un colós: un dels millors textos que s'hagin escrit mai en llengua catalana, tal com va certificar Josep Pla. A banda de l'aventura universal del Laertíada també conegut com a Ulisses, hi brilla la llengua en la seva màxima esplendor: mai cap altre escriptor ha tret tot el partit possible a les potencialitats del català com ho va fer Carles Riba en la seva Odissea del 1953.

Tanta grandesa només té un problema, i és que el text ribià resulta de difícil accés per a molts lectors d'avui, més avesats al català de TV3 que al del noucentisme. Entre un extrem i l'altre, Mira ha sabut situar la seva traducció al lloc exacte: amb un domini impecable de l'hexàmetre, acompanyat d'una naturalitat que ens remet a l'origen probablement oral de l'Odissea, tal com ha recalcat un poeta de la talla d'Enric Sòria. El resultat és una versió catalana, tan agradable com perfecta, del millor relat d'aventures i d'un dels llibres més importants de tota la història. Si us ve de gust ser més feliços, no us la deixeu perdre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT