Un home cremat viu
¿És de veres necessari difondre la imatge d’un home que és cremat viu? La imatge del pilot jordà que ha estat executat d’aquesta manera per l’Estat Islàmic, que no estalvia barbàrie a l’hora d’executar els seus ostatges, ha fet la volta al món i ens ha esgarrifat a tots. Tot i que sembla que ens acostumem a qualsevol cosa: fa un mes o dos ens esgarrifàvem amb imatges de decapitacions. Ara ho fem amb una cremació en viu. L’horror no se sofistica, però sí que es diversifica. Hi ha moltes maneres de procurar una mort horrorosa a un ésser humà, i sembla que cap de nosaltres no sabem treure la mirada d’aquesta mena d’imatges. El que no sabem entendre, em sembla, és el dol que ens hauria de concernir quan veiem coses com aquesta. A primer cop de vista només ens afecta el morbo, i el morbo ven.
El pilot jordà cremat viu no és res ni ningú en particular, però s’ha fet cèlebre per una mort horrible. A això juga l’Estat Islàmic, i a això estem disposats a jugar tots. Com morirà el pròxim, quin grau de crueltat s’assolirà en el moment d’executar-lo. Els governs i els polítics prometen revenges terribles que ningú no creu ni espera, afortunadament. La llei del talió, ull per ull i dent per dent, no serveix per a res a l’hora de donar resposta a aquesta mena de fenòmens. Un home ha estat cremat de viu en viu i això és terrible, però quan el govern de Jordània es prengui la seva revenja haurem arreglat res? Em sembla que la més mínima raó ens indica que no és així. Una cosa és la ràbia, una altra de molt diferent és el sentit comú. Una cosa és la noció de revenja, una altra que no hi té res a veure és la de la llibertat i el dret. Una cosa és el dolor, una altra molt distinta és l’exhibició impúdica d’aquest dolor.
¿Vol dir el paràgraf anterior que els autors de la barbàrie han de sortir impunes? De cap manera. Han de ser detinguts, jutjats i condemnats amb tota la severitat possible. No crec en les veus pretesament progressistes que afirmen que l’Estat Islàmic és una amenaça imaginada per les grans potències d’Occident per justificar l’exercici del seu poder. No m’ho crec perquè no té cap sentit. L’Estat Islàmic és una manifestació de fanatisme que s’ha de prendre seriosament i que ha donat mostres més que sobrades de la seva capacitat per exercir la crueltat i el dolor. No sé com s’atura això, però em sembla que la resposta no és combatre la violència amb més violència. I, ja posats a dir, em sembla que no és necessari divulgar les imatges de brutalitat extrema que els fanàtics volen que es vegin. Homes decapitats, homes cremats vius. No necessitem veure-ho, n’hi ha prou de rebre la notícia per fer-nos-en una idea. La divulgació de segons quines imatges no serveixen per enriquir la consciència col·lectiva, sinó per promocionar la barbàrie dels seus autors. Un home assassinat, per molt que ho sigui de manera particularment horrorosa, no explica res. Només fins a quin punt pot baixar la nostra espècie. No hi ha codi deontològic que justifiqui la promoció del terror.
