Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

20 de març: sense ETA

QUALSEVOL PAS CAP A la desaparició absoluta i definitiva d’ETA és molt bona notícia. Tant, que sobta la indiferència displicent i recelosa amb què ho reben els successius governs espanyols. Van començar parlant de treva trampa. Després, cada vegada que ETA feia un pas, se li demanava una cosa més: que deixés de matar, que lliurés les armes, que es dissolgués, que demanés perdó... Totes peticions raonables, fins i tot la del perdó, si entrem en una fase on en demana tothom. En qualsevol cas, davant de cada notícia els governs espanyols no tan sols no feien cap pas per accelerar el procés, sinó que semblava que en feien un enrere. Potser perquè, de fet, el que els interessava era la victòria, més que no pas la pau. I una victòria absoluta, visible, triomfal. O potser perquè un escenari sense cap ombra d’ETA genera una certa incomoditat conceptual: contra ETA es va fer servir la frase que, en democràcia, de tot es podia parlar i tots els objectius es podien aconseguir, sempre que no es fes servir la violència. I a hores d’ara la tesi és que hi ha objectius polítics il·legals i pecaminosos que està prohibit aconseguir, i fins i tot fer passos en aquesta direcció, encara que siguin passos democràtics i radicalment allunyats de tota violència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT