Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

La revolta dels fiscals deixa en evidència el discurs del PP

L’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, aprovat el 1982, afirma en el seu article primer: “El ministeri fiscal té per missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels tribunals”. I en el seu article segon: “El ministeri fiscal és un òrgan de rellevància constitucional, integrat amb autonomia funcional en el poder judicial, i exerceix la seva missió per mitjà d’òrgans propis, conforme als principis d’unitat d’actuació i dependència jeràrquica i amb subjecció, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat”. Se’ns fa difícil enumerar la quantitat de preceptes que han estat violats pel govern espanyol en els seus intents de manipular la fiscalia, abans i ara per aturar les investigacions sobre corrupció del PP madrileny.

Els fets són els següents. El novembre del 2014 els fiscals catalans es van rebel·lar contra la instrucció del fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, de presentar una querella contra els responsables del 9-N. Torres-Dulce va imposar finalment la seva opinió, però a continuació va dimitir. Va ser substituït per Consuelo Madrigal, a la qual des del govern se li va indicar que havia de posar Manuel Moix, pròxim al PP, al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció. Madrigal es nega a obeir i és rellevada en el càrrec per José Manuel Maza. Aquest no triga a executar les ordres del PP. Nomena Moix, tot i que era l’únic candidat que no havia estat a Anticorrupció, en el marc d’una autèntica purga de fiscals díscols, com el de Múrcia. Moix, al seu torn, qüestiona la feina dels fiscals que investiguen el PP i ordena canvis en la investigació. Però el tret li surt per la culata. Els fiscals es revolten i l’obliguen a rectificar.

L’escàndol és majúscul i a hores d’ara és incomprensible que tant el fiscal general com el ministre de Justícia, Rafael Catalá, continuïn en el càrrec. Bé, només hi ha una explicació. El president del govern que els ha nomenat serà el primer en democràcia que haurà de declarar en un judici per corrupció. Una cosa, segons va dir ahir Rajoy, “de pura normalitat”. El president espanyol potser sobreviurà a aquesta nova crisi, però el discurs del PP sobre el respecte a la justícia i la llei ha quedat completament desacreditat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT