Publicitat
Publicitat

El temps dels diners

Els darrers dies he tingut ocasió de compartir taula, més o menys parada, amb tres persones que tenen en comú la seva llibertat de pensament i la seva sinceritat, característiques que acostumen a anar de bracet: el professor de Princeton Carles Boix, el pedagog Gregorio Luri i l'empresari teatral Daniel Martínez. De cadascun m'he quedat amb una idea. Començo pel final.

Martínez: "S'ha acabat el temps dels diners". Podria ser el títol d'una novel·la i recorda La febre d'or de Narcís Oller. Sí: hem viscut en una bombolla, no només immobiliària, també mental i material. No miràvem prim, ni a casa ni enlloc. Hem fet AVEs, pavellons esportius, teatres, autopistes... Ens hem hipotecat i ara ha arribat el temps de pagar.

Luri: "Com més gent conec, més bé em cauen els polítics. El compromís amb els nostres polítics mediocres haurà d'estar per sobre de tot". Davant el descrèdit de la política, Luri es posa al costat dels que la fan, al costat de la res publica . La política també havia sucumbit al "temps dels diners" i ara hem de retornar-li l'essència.

Boix: "La idea que els estats desapareixeran ha empresonat el nostre pensament molt de temps. No desapareixeran". Es refereix als molts catalans que han (hem) cregut que els estats es diluirien en una Europa postnacional. No. També, des d'aquest punt de vista, no hi ha cap més via que la de fer política, política d'estat. Amb diners o sense.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT