González Pons afirma que Nóos era una ONG
L'exvicepresident de la Generalitat Valenciana, Víctor Campos, ha reconegut que Urdangarin oferia "absoluta solvència"
PalmaEl judici del cas Nóos continua amb les declaracions dels testimonis de la branca valenciana de la trama. L'exportaveu de la Generalitat Valenciana i eurodiputat del PP Esteban González Pons ha assegurat aquest dijous en la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Nóos que l'associació sense ànim de lucre que presidia Iñaki Urdangarin era una "ONG".
González Pons ha assegurat que considerava que Nóos era una ONG quan el desembre de 2005 va signar un conveni amb aquesta entitat com a president de la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana.
"En la primera línia del conveni es diu que és una entitat sense ànim de lucre", ha incidit l'eurodiputat respecte a l'acord que establia que la Generalitat aportaria fins a 6 milions d'euros en dos anys perquè Nóos promogués la candidatura dels Jocs Europeus, un esdeveniment esportiu que llavors no existia i que mai es va dur a terme a València.
González Pons ha subratllat que la societat pública que ell presidia no es comprometia a fer cap aportació econòmica en el marc d'aquest conveni, perquè de Nóos finalment només va cobrar 382.000 euros després que se li van rebutjar factures injustificades per valor de gairebé 2 milions d'euros.
Per part seva, l'exvicepresident de la Generalitat Valenciana, Víctor Campos, ha assegurat que Iñaki Urdangarin, com a membre de la Casa Reial i del Comitè Olímpic Espanyol i medallista oferia "absoluta solvència".
"Ens oferien absoluta solvència a l'hora de tenir la capacitat d'impulsar el projecte", ha dit Campos sobre per què la Generalitat va signar un conveni amb l'Institut Nóos, que lideraven Urdangarin i el seu soci Diego Torres, professor de l'escola de negocis Esade.
L'Institut Nóos va signar un conveni de col·laboració per 6 milions d'euros amb la Societat Estratègica per a la Promoció Turística de València per organitzar la candidatura per albergar els Jocs Europeus, llavors inexistents i que mai es van arribar a fer a València. D'aquesta subvenció es van abonar 382.000 euros.
Campos ha admès que abans de l'estiu de 2005, va viatjar "amb cotxe oficial" a Barcelona perquè l'havia citat Urdangarin i per "parlar de diferents qüestions que podien ser bones per a la Comunitat Valenciana" i que hi va acudir perquè "la persona" que convidava "no és un qualsevol, no és un anònim".