Grau sí que serà jutjat pel cas Nóos
L’Audiència de Palma processa el vicealcalde de València per malversació, frau i tràfic d’influències
ValènciaPoc més de dos mesos li ha durat la tranquil·litat judicial al vicealcalde de València Alfonso Grau. I és que ahir l’Audiència de Palma va fer pública una resolució per la qual acordava enviar a judici el número dos de l’Ajuntament de València, després d’estimar el recurs d’apel·lació que van interposar els regidors socialistes contra l’acte en el qual el jutge José Castro va excloure la mà dreta de Rita Barberá de la llista d’acusats que seuran al banc dels acusats en el judici del cas Nóos. El tribunal de la secció segona revoca, per tant, la resolució de Castro i inclou Grau entre els processats, en considerar-lo autor dels presumptes delictes de malversació, frau a l’administració, tràfic d’influències i falsedat en document oficial, i ordena al jutge instructor del cas que done un termini de 20 dies hàbils a Grau perquè presente el seu escrit de defensa.
En un acte de nou pàgines, la sala es mostra taxativa amb l’actuació de Grau en relació amb el paper que hauria desplegat en les negociacions dels convenis que van ser subscrits els anys 2004, 2005 i 2006 per a la celebració de les cimeres Valencia Summit i que van reportar a l’Instituto Nóos uns 3,6 milions d’euros, malgrat que l’entitat llavors presidida per Iñaki Urdangarin només va gastar 910.600 euros. De fet, apunta el vicealcalde com “l’impulsor de la concertació” entre la Fundación Turismo Valencia i Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) -entitats que van rubricar els acords-, i “va participar-hi tant de manera activa com per omissió, malgrat ostentar una posició de garant dels fons públics que manejava la FTVCB”.
La iniciativa, de l’Ajuntament
L’Audiència rebat així els arguments esgrimits per Castro quan el 22 de desembre va excloure Grau de l’acte d’obertura de judici oral. L’instructor assegurava que la fundació que presidia l’imputat “havia funcionat, sempre, com a entitat privada, sense oposició de cap dels grups municipals”, i que la iniciativa de la gestió dels Valencia Summit “la va ostentar Cacsa”, societat de la Generalitat Valenciana. Per aquest motiu, Castro va processar quatre ex alts càrrecs del govern valencià i va exonerar Grau.
A diferència del criteri de Castro, el tribunal considera que el fet que la FTVCB funcionara com a entitat privada “no atorga carta de naturalesa al fet que les contractacions fetes sense submissió a les normes de contractació de l’administració estigueren ben fetes, ni que supose una causa d’exculpació”. En aquest sentit, la sala diu que “aquesta situació no fa vàlides les contractacions” i assegura que “no constitueix argument jurídic suficient i excloent que cap grup municipal s’oposara o no a tal procediment, màxim quan consten mocions posteriors al 2005 que requerien que la FTVCB actuara com a ens públic”.
Segons la resolució, a la qual ha tingut accés l’ARA, els magistrats assenyalen que, a diferència del que va exposar la defensa de Grau, no hi ha cap dada que demostre que la iniciativa de firmar els convenis va nàixer de la Ciutat de les Arts i les Ciències. “Sinó al contrari”, diu l’acte, la iniciativa de treballar amb l’Instituto Nóos va ser de l’Ajuntament de València a través de la Fundación Valencia Turismo. L’Audiència també apunta la possibilitat que els acords adoptat en la FTVCB es prengueren abans de les reunions. En aquest sentit, assenyala que no es pot concloure que “els acords eren adoptats per la junta de patrons de la FTVCB amb llibertat de criteri”.
Paper de Rita Barberá
Malgrat que l’Audiència no entra a revisar el paper de l’alcaldessa de València en les negociacions amb l’Instituto Nóos perquè la regidora mai ha sigut imputada en aquesta causa -en la qual sí que va declarar, però com a testimoni-, la resolució torna a fer evident que Rita Barberá va ser el primer contacte d’Urdangarin i la persona que li va dir a qui s’havia d’adreçar per poder firmar el conveni per celebrar les cimeres sobre esport i turisme. En aquest sentit, els magistrats consideren que la participació d’Alfonso Grau en els fets que es jutjaran parteix tant del compromís econòmic del consistori com del fet que, per dur a terme la iniciativa, era necessària la participació de l’Ajuntament i “ja estava compromesa des del moment en què [l’alcaldessa] Rita Barberá remet” Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres “a la FTVCB i a Cacsa, i després el secretari de Grans Projectes [de la Generalitat Valenciana] demana al senyor Grau que se sume al projecte”, la qual cosa fa, segons la documentació que consta en el sumari.
Alfonso Grau no va fer cap declaració després de rebre la notificació, malgrat que el seu entorn va assegurar que estava tranquil, tot i no esperar aquesta resolució. Grau va ser imputat per primera vegada el maig del 2014. Al novembre l’Audiència el va tornar a imputar i al desembre el jutge Castro va exonerar-lo i no el va processar.
