Publicitat
Publicitat

El PP recorre el decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana perquè "exclou" el castellà

L'anunci es produeix dies després que el TSJ desestimés el recurs de suspensió cautelar del CSI-F

El Partit Popular ha anunciat aquest dilluns que presentarà un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) contra el decret d'usos lingüístics administratius i institucionals de les llengües oficials de la Generalitat Valenciana, que entrarà en vigor al novembre i que estableix el valencià com a llengua preferent.

La portaveu de justícia del PP valencià, María José Ferrer San-Segundo i el president del grup parlamentari a les Corts Valencianes, Jorge Bellver, han justificat la decisió perquè consideren que en el decret hi ha 13 articles que "exclouen" el castellà i perquè genera "inseguretat jurídica" que pot provocar "la nul·litat dels actes administratius o la privació de drets als funcionaris i ciutadans que no dominin el valencià".

L'anunci del recurs del Partit Popular es produeix dies després que el TSJPV desestimés el recurs de suspensió cautelar presentat per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F), en  considerar que l'aplicació de la norma "no genera cap perjudici irreparable".

El TSJPV rebutja suspendre el decret que regula l'ús preferent del valencià en l'administració

"El valencià no s'imposa"

Bellver s'ha queixat que la direcció general de Política Lingüística no ha tingut en compte les observacions que els populars els van traslladar: "Això ens obliga a interposar recurs i demanar la suspensió cautelar". El president del grup popular ha afegit que el valencià "és un dels senyals d'identitat més important, però es defensa amb la formació i no amb la imposició".

Així mateix, ha assegurat que en 13 dels 27 articles del decret "es margina el castellà" perquè en notificacions, procediments administratius i comunicacions de l'administració amb el ciutadà el valencià ha de ser preferent. "Quan algú demani que estigui en castellà, es paralitza el procés?", ha preguntat.

El dret a "no ser discriminat per raó de llengua"

Per la seva part, Maria José Ferrer San-Segundo ha afirmat que el decret parteix de la creença que totes les persones que resideixen i treballen al País Valencià "tenen un nivell òptim de valencià i no és així". En aquest sentit, ha dit que la Constitució i l'Estatut "garanteixen el dret a no ser discriminats per motiu de llengua".

Possible nul·litat dels actes administratius

Ferrer San-Segundo ha explicat que el decret "pot tenir efectes econòmics, com contractacions, embalatge o etiquetats", i també parla "de notificacions exclusivament en valencià entre administracions, com a la justícia, el que pot provocar retards". En aquest sentit, ha alertat que "pot acabar dictant la nul·litat dels actes de l'administració si es determina que hi ha parts del decret nuls".

Àmbit lingüístic comú

El PP rebutja així mateix que la notificació d'un expedient a una persona interessada d'un altre territori del mateix domini lingüístic pugui ser en valencià i assenyala que es tracta d'un concepte "extrajudicial" perquè "el que regeix en administració no és el domini lingüístic, sinó la llengua cooficial i el valencià només ho és a la Comunitat Valenciana. És una qüestió jurídica i podria determinar la nul·litat. És molt greu perquè pot ser irreversible".

"Volem que es potenciï el valencià, però no és legal que el valencià sigui excloent del castellà. Pot provocar problemes als funcionaris en la seva feina diària i també problemes amb els ciutadans, que en són destinataris", ha assenyalat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT