Les defenses sol·liciten en bloc suspendre el judici de Fitur
Els advocats al·leguen indefensió perquè no han vist totes les proves
ValènciaEl Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià es va convertir ahir en un focus informatiu de primer ordre, amb la primera sessió del judici de la peça de Fitur del cas Gürtel. Una causa -la primera que serà jutjada de les sis derivades de la investigació del presumpte finançament irregular del PP valencià- que jutja suposades irregularitats en l’adjudicació a l’empresa Orange Market dels contractes per al muntatge del pavelló que la Generalitat Valenciana exposava a Fitur entre els anys 2005 i 2009, i que suposa el primer judici contra el govern de l’expresident Francisco Camps, que va ser absolt en el cas dels vestits, derivat també de Gürtel. I és que al banc dels acusats hi seuen les exconselleres de Turisme del seu govern, Milagrosa Martínez, acusada dels delictes continuats de malversació i de prevaricació i suborn, i Angélica Such, per un delicte de prevaricació. Martínez, que és l’actual alcaldessa de Novelda, s’enfronta a penes de presó d’onze anys, mentre que per a Such el fiscal demana nou anys d’inhabilitació.
Juntament amb les dues exconselleres hi ha processats cinc ex alts càrrecs més de la conselleria de Turisme, alguns treballadors d’Orange Market i els capitostos de la trama Gürtel, Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez i Cándido Herrero.
D’acord amb el calendari aprovat per la sala civil i penal del TSJ valencià, la jornada d’ahir estava reservada per a les qüestions prèvies que, atès el gran nombre d’acusats, es van prolongar durant unes huit hores. Després que el fiscal demanara la inclusió d’un nou testimoni -un extreballador d’Orange Market que podria aportar informació sobre els contractes de Fitur- va arribar el torn de les defenses. Els advocats dels acusats, un per un, van sol·licitar al tribunal la nul·litat del judici per una suposada vulneració de drets dels seus clients. Els lletrats van argumentar vulneració de drets fonamentals, de la intimitat i del dret de defensa, detencions il·legals i intervenció de les comunicacions telefòniques.
Detencions il·legals
L’advocat de Francisco Correa i Cándido Herrero va plantejar inicialment la nul·litat del judici, a la qual es van adherir la resta de les defenses, per les detencions ordenades pel magistrat Baltasar Garzón, que, segons va dir, van excedir les 72 hores marcades per llei, i per determinades actuacions com les intervencions de telèfons autoritzades pel jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz.
L’estratègia utilitzada pel lletrat de Pablo Crespo per demanar la nul·litat del judici va ser dubtar de la imparcialitat del tribunal. L’advocat va recusar el magistrat Juan Climent per haver ocupat un càrrec de responsabilitat a la Generalitat durant el govern socialista de Joan Lerma juntament amb Ximo Puig, líder del PSPV-PSOE, que és el partit que exerceix l’acusació popular en aquest procés. “Per presumpcions de menor envergadura hi ha persones ací assegudes”, va afirmar l’advocat de Crespo, que va demanar a la sala respondre a aquestes qüestions prèvies per evitar que, davant el triomf d’un hipotètic recurs posterior, “el poble puga dir que per una escletxa o per una altra s’escapen els de Gürtel”.
L’argument que sí que van utilitzar de manera generalitzada les defenses per demanar la suspensió del judici va ser la recent incorporació a la causa de documentació que no estava a la disposició de les parts en el moment de formular els escrits d’acusació i defensa. Aquesta documentació, que incorpora correus entre alguns dels acusats, figura al sumari de la causa que s’instrueix a l’Audiència Nacional i per aquest motiu no l’han pogut examinar els advocats tot i que, segons van dir, afecta aquesta causa.
La representació legal de l’exconsellera i alcaldessa de Novelda, Milagrosa Martínez, va referir-se a aquesta nova documentació per demanar la suspensió del judici, com anteriorment havien fet altres advocats. En el seu cas, aquest lletrat va anar més enllà i va sol·licitar l’ajornament de la vista sis mesos per poder estudiar el material probatori que afecta aquesta peça i que està a la causa de l’Audiència Nacional.
Una advocada demana la baixa
Entre tots els arguments exposats per demanar la nul·litat del judici va cridar l’atenció el de la lletrada de l’exempleada d’Orange Market Mónica Magariños, que va recórrer a una advocada d’ofici perquè no es podia pagar una defensa privada. Aquesta advocada va demanar causar baixa en la seua representació a l’acusada i la suspensió del judici per designar un nou advocat del torn penal especial greu, ja que es tracta d’un “macrojudici” i d’una causa molt complexa, per garantir el seu dret de defensa, ja que ella no havia pogut estudiar en un mes tot el sumari.
