Publicitat
Publicitat

ANIVERSARI DEL 9-N

Així es va salvar la consulta del 9-N

Uns documents interns de Governació, als quals ha tingut accés l’ARA, expliquen tots els passos que va seguir l’executiu des de la suspensió de la votació

Les parets de l’Hotel Felip Neri, situat al carrer de Sant Sever, a pocs metres del Palau de la Generalitat, han sigut testimonis de dos episodis antagònics dels últims quatre anys en la política catalana: van acollir la rúbrica del pacte entre CiU i el PP per aprovar els pressupostos del 2012 i, dos anys més tard, una reunió clau per convertir la consulta del 9-N en un procés participatiu. Segons fonts coneixedores de la trobada, la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va reunir en aquest hotel dos estrets col·laboradors per cuinar el que havia de ser una votació que se saltés el veto del Tribunal Constitucional (TC) un cop s’havia suspès el decret de convocatòria de la consulta prevista. Dos anys més tard i amb el referèndum de la tardor del 2017 a l’horitzó, l’ARA ha tingut accés a un informe intern del departament de Governació que explica tots els passos que va seguir el Govern per tirar endavant la votació del 9-N després que el TC suspengués oficialment, el 29 de setembre del 2014, la consulta convocada pel president de la Generalitat, Artur Mas.

Des d’aquell dia fins al 14 d’octubre -quan Mas va anunciar que hi hauria “locals, urnes i paperetes”-, el Govern va estudiar la viabilitat de celebrar una votació “dins el marc de les competències” de la Generalitat aprofitant el material comprat per a la consulta i delegant l’organització del procés a voluntaris -segons l’informe-. És el que es va anomenar “nou 9-N”. L’executiu va poder desenvolupar la seva tasca al voltant del procés participatiu fins al 4 de novembre, quan el TC anul·la també tots els preparatius relacionats amb aquesta votació. De fet, una de les principals estratègies de la defensa dels investigats pel 9-N (Artur Mas, Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau), és que a partir del dia 4 va quedar tot en mans dels voluntaris.

L’equip directiu

Joan Cañada es va convertir en el coordinador de la votació

A patir del 29 de setembre -dia en què el TC va suspendre el decret de convocatòria de la consulta oficial- l’equip que dirigia l’organització de la votació es va reestructurar: uns van fer un pas endavant i uns altres, que temien represàlies, van fer un pas enrere. Joan Cañada, fins llavors assessor de vicepresidència, va assumir la direcció del procés participatiu i va establir contacte directe amb Mas i Ortega. Amb ell s’hi van implicar diverses unitats, com la direcció general de Processos Electorals i la direcció de Serveis per centralitzar l’encàrrec de contractacions externes per elaborar el material per al 9-N, a més de coordinar tots els voluntaris.

Per “garantir la qualitat democràtica” del procés, també va entrar en joc l’àrea de Relacions Institucionals i Foment de Qualitat Democràtica, que es va encarregar de lligar, juntament amb el Diplocat, la comitiva d’observadors internacionals per al 9-N. En aquesta secció, però, es va patir una baixa: un dels subdirectors generals decideix apartar-se del procés. No és casualitat, doncs, que l’actual Govern treballi en el blindatge dels funcionaris per organitzar el referèndum i evitar, així, situacions similars.

En definitiva, segons aquest informe un total de nou persones van formar l’equip directiu del nou 9-N per deixar enllestida la preparació del procés i lliurar-la als voluntaris. Per protegir el personal que va col·laborar-hi es remarca que l’equip “disposava de persones que desenvolupaven les seves feines de manera voluntària utilitzant dies de lliure disposició”.

La implicació del CTTI

Va dissenyar una aplicació per solucionar l’absència de cens

Un dels principals problemes de la consulta i que també es trobarà aquest cop la Generalitat per organitzar el referèndum serà la creació d’un cens: la llei espanyola no permet que s’utilitzi el cens electoral per fer un referèndum. Com es va solucionar el 9-N? L’informe explica que el CTTI va dissenyar una aplicació informàtica per impedir que una persona votés més d’un cop, tot i no disposar de dades personals. Es va programar, en els 7.000 ordinadors del departament d’Ensenyament utilitzats el 9-N, una aplicació informàtica que permetia distribuir els participants en els diferents punts de votació en funció de la seva residència i la freqüència del seu cognom. Amb l’adreça es destinava el votant a un local de votació i amb el primer cognom es distribuïen els participants a les diferents meses dins un mateix punt de votació. Per fer-ho es va tenir en compte quins cognoms estaven més repetits a les zones dels locals on es van dipositar urnes, segons estadístiques oficials. La distribució per meses, doncs, es va fer d’acord amb la “potencial assistència” de participants.

La logística del procés

Es va usar material de la consulta i la resta es va encarregar al CIRE

Per poder tirar endavant el procés participatiu es va utilitzar tot el material preparat per a la consulta suspesa, i el material que faltava es va demanar al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). Tots els encàrrecs es van fer a contrarellotge per aprofitar el menysteniment que la Moncloa va fer del nou 9-N en un primer moment.

Segons l’informe, el 17 d’octubre es va rubricar un conveni pel qual s’encarregava al CIRE l’execució de les “actuacions que són necessàries” per al suport del procés participatiu. El mandat era que tot el material quedés subministrat abans del 28 d’octubre. També es va contractar l’empresa Imagina Comunicació per fer la campanya institucional (va facturar el 30 d’octubre).

El paper dels voluntaris

El Govern va comptar amb 40.000 voluntaris per al procés

Un dels arguments de la Generalitat a l’hora de defensar-se als tribunals és que no hi va haver una implicació directa de l’administració en el 9-N, sinó que el procés va ser pilotat per voluntaris. En total van ser uns 40.000, una xifra que, segons les fonts consultades, va tenir els seus alts i baixos a mesura que s’acostava el dia D. Tot i que van rebre algunes baixes, finalment es van poder substituir en la majoria de punts de participació.

L’assignació dels voluntaris als llocs de votació no es va fer tampoc aleatòriament, sinó seguint un procés d’assignació en funció del seu municipi i el seu perfil professional. L’informe també parla d’un algoritme que va permetre que el 95% dels voluntaris no s’haguessin de moure del seu municipi.

Per garantir un desenvolupament correcte del procés, el Govern va estar en contacte amb els voluntaris fins que va ser possible tan directament com a través de les delegacions territorials, amb qui Governació va mantenir una “estreta col·laboració”. Les delegacions van tenir un paper clau en la transmissió d’informació als alcaldes i ens locals o en la designació dels coordinadors voluntaris, encarregats d’obrir les portes dels instituts el 9-N.

Arribar a tot el territori

La Generalitat va comptar amb 1.317 locals de votació

Un altre obstacle del Govern a l’hora d’organitzar el 9-N és que no tenia locals propis a tot el territori. Després de decidir utilitzar els centres del departament d’Ensenyament, no n’hi havia suficients i es va optar per demanar la col·laboració als ajuntaments, amb el risc que els refractaris al procés participatiu es neguessin a implicar-s’hi. Les delegacions del Govern van ser l’enllaç del departament amb els consistoris i finalment es va aconseguir habilitar fins a 1.317 locals de votació en 942 municipis de 947, distribuïts en funció del “potencial nombre de participants”. El Govern actual també haurà d’intentar resoldre així la falta de locals propis a tot el territori en el referèndum.

Hi va haver frau pel 9-N?

Es van comptabilitzar un 0,001% d’incidents en la participació

Un dels perills que més temia Governació en el 9-N era el frau amb el doble vot, ja que hauria minat la credibilitat del procés. Un cop superada la votació, es va comptabilitzar només un 0,001% de frau en el total dels 2,3 milions de vots emesos a Catalunya. L’informe al qual ha tingut accés l’ARA atribueix aquest percentatge a algun “error humà” dels membres de la mesa o al fet que alguns participants tinguessin “dos DNI amb adreces diferents”.

El procés de preparació de la consulta i el compliment de les garanties democràtiques serà clau en el referèndum que encara el Govern. Tot i l’èxit que va simbolitzar el 9-N per a l’independentisme, capaç de mobilitzar 2,3 milions de persones, el que és cert és que el cens actual -registrat a les últimes eleccions catalanes-és de 5,5 milions. Ara el repte del Govern és legitimar el referèndum amb una participació del 50%.

Els moments clau de l’organització de la votació del 9-N

Pacte per la pregunta

El 13 de desembre del 2013 CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van pactar una doble pregunta que garantia el consens: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i, si és que sí, “Vol que sigui un Estat independent?”

Convocatòria

Després de dos anys preparant la llei de consultes no referendàries, el llavors president Artur Mas va firmar el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat de manera solemne amb tots els consellers. Era el 27 de setembre del 2014.

Suspensió del TC

Dos dies més tard de la signatura del decret, el Constitucional va suspendre la convocatòria de la consulta i va fer evident el desacord entre els partits sobre els passos a seguir. El punt culminant de la discrepància va ser la cimera a Pedralbes, on ICV-EUiA es despenja del procés.

L’anunci del nou 9-N

Un cop anul·lada la consulta, el Govern va decidir no tirar-la endavant i optar per un procés participatiu. Mas ho va anunciar al Palau de la Generalitat, on va apuntar que la solució per conèixer les majories del país serien les eleccions plebiscitàries.

El dia D

Malgrat que no era vinculant, el 9-N va aconseguir que 2,3 milions de persones anessin a votar a les urnes. El 80,7% de participants va dir a la independència, el 10,07% va votar a l’estat però no a la independència, mentre que el 4,54% va optar pel no.

RE

Més continguts de