Publicitat
Publicitat

Artur Mas: “La gent ens diu que no estem sols. En el moment clau, això s’ha de veure”

L'expresident demana suport civil en el judici del 9-N: "La gent de fora que ens observa i la de dins, ha de veure que en els moments de la veritat no estem sols"

Tot just fa un any que Artur Mas (Barcelona, 1956) va fer un pas al costat i va abandonar el càrrec de president de la Generalitat. D’aquí una mica més de tres setmanes s’enfronta al judici pel 9-N.

Quin balanç fa d’aquest any?

Des d’un punt de vista personal estic molt més alliberat. Estic molt content amb el president Puigdemont. Era una jugada d’alt risc, i la meva intuïció no va fallar. Ha fet un any de presidència excel·lent, modèlic. També estic preocupat per coses: no vaig entendre per què no s’aprovava el pressupost del 2016. Però, dit això, el procés sobiranista català està viu, està vigorós, i espero que sigui victoriós.

El seu pas al costat havia de garantir l’estabilitat al Govern. I, en canvi, no es van aprovar els pressupostos del 2016 i pengen d’un fil els del 2017.

Parteixo de la base que els acords es compleixen i la paraula donada és sagrada. Ara, hi ha gent que veu el món d’una manera diferent, i es pensa que no complir un acord vol dir “mutar una posició”.

Malgrat tot, ho tornaria a fer?

Ho tornaria a fer.

¿El Govern hauria d’acceptar ara la petició de la CUP d’apujar l’IRPF, reduir les hores lectives dels mestres i crear la renda garantida de ciutadania?

¿Estem en el moment de construir un estat català o de marcar cadascú perfil ideològic? Si marquem perfil, la batussa és immensa. Si posem l’accent en això, segur que no hi ha acord. Els pressupostos són instrumentals, per acabar en un estat, i després cadascú marcarà el seu perfil. No es poden aprofitar uns vots que t’han donat per fer la independència, per fer la revolució.

Però vostè parla del dret de tothom a marcar perfil.

També ho podria fer Junts pel Sí, i demanar abaixar un impost. O el PDECat. I no ho fa pas. Ens estem jugant la independència per a generacions. No podem confondre els temps. La CUP, en el moment de la veritat, no tindrà els vots per fer la revolució que planteja. Serà una opció minoritària. Voler fer-ho ara no és correcte. És posar en perill l’objectiu final.

¿Que el responsable dels pressupostos sigui Oriol Junqueras, president d’ERC, els fa més progressistes?

No, en absolut. Tampoc ho són menys. És un pressupost conjunt. L’única diferència entre aquests i els anteriors és que ara hi ha més diners, més de mil milions més. Si el conseller fos l’Andreu Mas-Colell, també hi serien. Són uns pressupostos als quals, dintre de la penúria econòmica i financera, es treu el màxim rendiment.

¿Catalunya continua sent business friendly?

Esclar que sí. Per això també la discussió de l’IRPF és completament absurda. Estem parlant de classes mitjanes, gent emprenedora, professionals liberals, de tota aquesta gent. No es pot estigmatitzar una part de la societat que es dedica a crear i intentar ajudar altra gent a través d’iniciatives empresarials, autònoms, que estan generant feina per a la gent i ho poden fer en el futur.

Com qualificaria la hipòtesi que si no hi ha pressupostos s’ha d’anar a eleccions anticipades?

No és l’escenari que mereix molta gent d’aquest país ni les generacions futures.

Si hi ha pressupostos, poden quedar suspesos pel TC.

Podria passar, però és un risc que s’ha de córrer. La CUP tindria tota la raó de no donar suport a aquest pressupost si no fes possible la celebració d’un referèndum.

Hi ha qui diu que si Catalunya planteja el referèndum, l’Estat no el deixarà fer. I aleshores entrem en una dimensió desconeguda en què Catalunya podria arribar a perdre el control de les pròpies institucions. ¿No seria millor reservar-se la carta de les eleccions?

Recuperar el referèndum va permetre que tota una sèrie de gent que podien estar allunyats del sí a la independència es reagrupessin entorn de l’exigència democràtica de voler votar. Si ha servit per reagrupar forces, benvingut sigui. Fem-lo.

L’Estat té durant aquest recorregut molts recursos per poder evitar-lo... És fiar-ho tot al xoc de trens, i està en joc l’autonomia.

Està en joc que l’autonomia s’afebleixi més, i tenint en compte que avui l’autonomia és una gran diputació, ja no és com abans. Si ara conservem tots el que queda, d’aquí quatre dies ens quedarà menys. I què farem, el mateix?

Hi ha el risc que els del no no vagin al referèndum.

Aquest risc existirà sempre. Però si fos dels del no m’ho pensaria dues vegades. Imagini’s que els del sí van a votar tots, i hi ha una victòria esclatant i el 50% de participació. Què faran? El govern espanyol sap que això serà rebut a nivell internacional com que els catalans tenen majoria per arribar a la independència.

No sembla que la comunitat internacional hagi de castigar gaire Espanya per no deixar votar Catalunya.

De moment no, però ja ho veurem. El dia que passem del 50% dels vots haurem passat l’últim escull.

A vostè li demanen 10 anys d’inhabilitació pel 9-N. El fiscal diu que “ los acusados eran plenamente conscientes de que con ello quebrantaban el acatamiento de las decisiones del TC ”.

Sí, soc el responsable del 9-N, però no d’una desobediència. Si hi havia desobediència, ¿com és que nou fiscals catalans del TSJC, cap dels quals independentista, unànimement van dir que no hi havia delicte? Un altre exemple: ¿com pot ser que 15 dies després del 9-N encara es pogués anar a votar? No hi ha desobediència. El que hi ha és una persecució per les idees que defensem.

Vostè té la convicció que l’inhabilitaran.

Sí. M’inhabilitaran perquè qui desafia l’Estat la paga. És un avís per a navegants. Quan perden un pols la seva manera de contestar és aquesta: un judici per la via política.

Si això és un judici polític, ¿el dia que comenci a declarar hi hauria d’haver molta gent al carrer?

No depèn de mi. Però sempre se m’ha dit una cosa: que no estem sols, que siguem valents i tirem endavant. Si no estem sols, en els moments clau, la gent que ens observa des de fora ha de veure contínuament que no estem sols.

¿Si l’inhabiliten, vostè recorrerà la sentència?

Evidentment. Fins a Estrasburg.

Aprofitant el recurs, ¿es podria presentar en unes eleccions?

Si parlem d’unes autonòmiques, no. Si parlem d’unes eleccions al Govern o el Parlament de l’estat català, sí.

¿Està segur que no es podria presentar sota la legislació espanyola, estan en recurs?

Si el recurs està pendent, sí, però el recurs es pot resoldre o et pots presentar i després et treuen d’un Parlament o d’un govern.

El govern espanyol considera que aguantar és guanyar. Ho veu així?

És la teoria Rajoy. Però s’equivoquen, i espero que el temps no els doni la raó. És un gran risc. A mesura que no fan res, o van per la via dels tribunals, van fent que la consciència catalana es vagi engrandint.

Potser el 2017 acaba sent un any d’acumulació de forces.

És l’any que passaran les coses. No sé què faran. No sé quina serà la reacció de l’Estat.

Podria ser que acabés en unes autonòmiques.

Seria un fracàs sobiranista.

En aquest supòsit, ¿JxSí s’ha de dissoldre?

Evident. S’han hagut de fer eleccions perquè no s’ha fet el referèndum, no s’han pogut aprovar pressupostos o la majoria parlamentària no funciona. Entraríem en un període de subsistència, supervivència i reconstruir coses.

Qui hauria de ser el candidat del PDECat?

Depèn de quines eleccions tinguem. Si són a l’estat català, doncs aleshores és un esquema completament diferent del que hem tingut fins ara.

Vostè podria presentar-s’hi?

En aquell moment no sé si ho faria, però podria fer-ho perquè la inhabilitació que tindré quedaria sense efecte. Si parlem d’unes autonòmiques ordinàries perquè tot això no ha sortit bé, aleshores el PDECat ha de fer unes primàries i triar el que considerem millor. En aquest cas és evident que jo estaria inhabilitat.

¿El PDECat és liberal, socialdemòcrata o de centre pur?

No ens volem etiquetar. Totes aquestes etiquetes estan superades.

El dia que es presentin a unes eleccions ho hauran de fer en el nom d’una ideologia.

D’una ideologia no, d’un projecte de país. Algunes coses del nostre projecte li semblaran liberals i unes altres socialdemòcrates.

¿En una Catalunya independent quina diferència hi haurà entre votar-los a vostès o votar ERC?

Cadascú defensarà la seva posició. En algunes discussions hi ha hagut diferències. Si anem a un debat sobre la fiscalitat, les posicions no seran iguals. Jo no vull un estat omnipresent, en vull un de fort, que reguli el que hagi de regular, doni garanties, reguli drets i faci complir deures.

¿L’amoïnen els pronunciaments que han fet els dos gegants del sistema financer català, La Caixa i el Banc Sabadell?

No m’amoïnen, perquè crec que ells tenen l’obligació de preveure tots els escenaris. Però també tenen un deure i una responsabilitat que és saber d’on surten, per què s’han fet grans i a base de quin país s’han fet grans. Ara bé, fins i tot un empresari que estigui a favor de la independència també tindrà en compte tots els escenaris.

Quan va plegar vostè va dir que es dedicaria a construir el partit, però també una fundació. Ja té nom?

Sí. Es diu Cat-Link. Un nom modern que vol dir connectar Catalunya. Va sorgir la idea d’un brainstorming. Crec que està bé, hi surt Catalunya, que és el nostre projecte, i després la manera que volem adreçar-nos a la societat, que és connectant les diferents visions de Catalunya.

També va parlar d’independents.

Ja hi ha un primer patronat. No estic autoritzat per avançar-los noms, encara no s’ha parlat amb ells. El 40% del patronat l’ha designat el partit.

Per tant, no està sota el control del PDECat.

És una entitat vinculada al PDECat, però no en depèn.

En aquest any es deu haver fet moltes preguntes. Com per què vostè ha hagut de plegar i Rajoy no.

Vaig plegar amb totes les conseqüències. M’he preguntat una altra cosa: ¿no fer res és el que té premi en política? És fotut. Aquí el que pot tenir premi és no arriscar, no fer res. En canvi, si hi poses el coll i te la jugues, pots acabar no tenint reconeixement. Això m’ho he preguntat.

Si l’inhabiliten políticament què farà?

Doncs el mateix que estic fent ara.

Continuaria dins el partit?

La meva vida és aquesta. El món de l’empresa m’agrada molt, però no m’ho plantejo. Vull donar força i enlairar el Partit Demòcrata, és fonamental que a nivell de país això surti bé.

Acabem. En tota l’entrevista ha parlat d’estat, i no de república. Per què?

És més neutre. Encara hi ha molta gent viva que recorda amb reticències el que va ser l’etapa republicana. De manera injusta, perquè el problema no era la República. Quan parlen de república catalana no tinc cap problema, però quan jo m’expresso dic estat català.