Publicitat
Publicitat

NOU GOVERN

Artur Mas, president de la Generalitat

Va entrar en política sense tenir perfil polític. El 2001 Jordi Pujol el va designar successor i el va nomenar conseller en cap. No va ser fins al 2010 que accedeix al Govern després d'abraçar un ideari liberal que l'ha dut a protagonitzar dos anys de retallades, però també d'enfrontaments amb Madrid

Artur Mas (Barcelona, 1956) va entrar en política sense tenir perfil polític. Amb el temps l'ha anat adquirint i els darrers desenganys, tant amb l'Estatut com amb el pacte fiscal, l'han convertit en un ferm partidari del dret a decidir i de l'estat propi.

Format al Liceu Francès i llicenciat en econòmiques, casat i pare de tres fills, va començar a treballar al sector privat, però al cap de ben poc va entrar a l'administració. Va aterrar al departament de Comerç, Consum i Turisme i d'allà, i un cop va donar-se d'alta com a militant de CDC, a la regidoria de l'Ajuntament de Barcelona. A la 'casa gran' va arribar a liderar l'oposició. Després tornaria a la Generalitat, però ja per exercir de conseller. Primer, de Política Territorial i Obres Públiques, després, d'Economia i Finances, al lloc de Macià Alavedra.

El 2001 Jordi Pujol el va designar successor i el va nomenar conseller en cap per millorar-ne la projecció de cara als comicis del 2003. Va perdre'ls en vots, però els va guanyar en escons. El 2006 també es va quedar a l'oposició. No va ser fins al 2010 que accedeix al Govern després d'abraçar un ideari liberal que l'ha dut a protagonitzar dos anys de retallades, però també d'enfrontaments amb Madrid. El seu objectiu és ara dotar Catalunya d'un estat propi −cosa que li ha costat tensions amb Unió i amb els entorns tradicionals de la federació− i ha anunciat que si ho aconsegueix, acabarà la seva carrera política.

Més continguts de Política

  1. El PP va rebre 86.069 euros en donacions privades procedents de Catalunya l'any passat

    Així figura als comptes que el partit ha publicat a la pàgina web

  2. Dels sis habitatges de Núria de Gispert als 10.000 euros de David Fernàndez: les declaracions de béns dels diputats

    Entra en vigor la nova llei de transparència i el Parlament publica les propietats i els comptes corrents dels membres de la cambra

  3. El no a la independència augmenta i se situa set punts per sobre del sí, segons el CEO

    En resposta binària l'unionisme se segueix reforçant –50% contra 42,9%–, i quan es demana què ha de ser Catalunya, la via independentista és majoritària, però guanya pes la via autonòmica en detriment de la tercera via