La CUP retreu a Mas que no assumeixi la desobediència al TC en el judici del 9-N

BarcelonaLa CUP ha començat aquest dimarts la seva roda de premsa habitual al Parlament expressant el seu suport a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel judici del 9-N.Tanmateix, malgrat aquesta "solidaritat", els cupaires també han volgut posar de manifest la seva discrepància política amb la manera com s'està desenvolupant el cas als tribunals.

El diputat al Parlament Albert Botran ha retret a Mas que no assumeixi la desobediència al Tribunal Constitucional en el procés participatiu del 9-N i ha criticat que s'escudi en la inexistència d'una notificació per no ser declarat culpable. "Davant prohibicions injustes ha d'imperar el mandat democràtic", ha assegurat en roda de premsa.

Tot i deixar clar que respecten l'estratègia seguida per Mas, Ortega i Rigau, que es basa en el fet que el 9-N va ser executat per voluntaris, Botran ha considerat que com que és un judici "polític" també s'haurien d'assumir les responsabilitats polítiques que comporti. "L'estratègia es basa en una escletxa legal i no ho compartim", ha dit sobre la defensa dels ex alts càrrecs.

Botran ha contextualitzat aquestes consideracions en el marc dels preparatius del referèndum que ha promès el Govern abans del setembre. "Hem d'assumir que vindran prohibicions", ha dit, i ha assegurat que si es vol tirar endavant caldrà desobeir el TC. "Hem d'assumir la responsabilitat de desobeir prohibicions injustes", ha afegit.

Així, ha afirmat que de cara al referèndum que ve no hi haurà escletxa legal possible i que el que serà "il·legal als ulls del govern espanyol" caldrà fer-ho igualment perquè "serà legítim" i estarà "basat en el mandat popular. "Preveiem que hi haurà una altra prohibició i que no serà acatada", ha reblat.

En ser preguntat per aquesta qüestió, el portaveu de Junts pel Sí, Roger Torrent, no ha volgut entrar a valorar les estratègies de defensa de Mas, Ortega i Rigau, i ha asseverat que la volguda assumpció de responsabilitats penals era una qüestió "personal".

D'altra banda, Botran també ha expressat la seva satisfacció per la mobilització que van organitzar les entitats i que va reunir unes 40.000 persones. A parer seu, això demostra que la "campanya de la por" de l'estat espanyol no ha quallat entre la ciutadania.