Publicitat
Publicitat

L'ESTRATÈGIA DELS POPULARS

La presidenta del PP català no obté els rèdits esperats de la seva bona relació amb els ministeris

Camacho s'estavella contra Rajoy

"Jo ja no sé com dir-li a Rajoy que ha de tenir un gest amb Catalunya". Ho reconeixia la mateixa Alícia Sánchez-Camacho fa unes setmanes fora dels focus mediàtics. I és que tot i haver conduït el PP de Catalunya al màxim èxit electoral i representatiu de la seva història, les expectatives de la dirigent popular d'assumir un rol determinant per a Catalunya un cop Mariano Rajoy ocupés la Moncloa eren molt superiors. La cruesa de la crisi ha frenat aquestes aspiracions. El país de les meravelles governat pel PP que esperava té la caixa buida, segons reconeixen els mateixos populars, i això frena en sec qualsevol concessió a Catalunya.

Just després del 20-N Camacho es va erigir com la interlocutora entre la societat catalana i l'executiu espanyol i es va comprometre a defensar a Madrid els interessos dels catalans, entre els quals, exigir els deutes que l'Estat té pendents amb la Generalitat. "Rajoy complirà amb les lleis i els compromisos que té amb Catalunya", va dir la líder dels populars a finals de l'any passat, i va afegir que aquesta consigna valia tant per al fons de competitivitat com per a la disposició addicional tercera de l'Estatut. "Aquest compromís es va assolir en un altre context en el qual no es coneixia la realitat econòmica", justifiquen ara des del PP de Catalunya.

De fet, el que volia Camacho era adquirir el protagonisme que en altres moments de bonança econòmica havia tingut CiU quan era clau al Congrés i donava suport als pressupostos a canvi de contrapartides econòmiques i inversions. També el PSC va jugar aquest rol quan governava el PSOE. I fins i tot ERC, que mentre formava part del tripartit va arribar a votar a favor de dos pressupostos de José Luis Rodríguez Zapatero a canvi de concessions.

De les promeses als condicionals

Aquest protagonisme que Camacho mateix va voler assolir es va començar a esquerdar a mesura que es coneixia l'abast del forat econòmic i les previsions macroeconòmiques. Del "pagarem" el PP va passar al "pagarem si hi ha diners" i finalment al "no pagarem". Durant aquest temps Camacho va engegar una agenda frenètica de reunions amb els ministres. No s'han recollit fruits econòmics d'aquestes trobades, però sí que va aconseguir quota mediàtica i eclipsar el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida. Quan va veure que venien mal dades i que les tensions de Mas amb Rajoy anaven in crescendo pel gir sobiranista de CDC, va mirar de negociar un calendari per pagar a terminis els 759 milions de l'Estatut corresponents al 2008. El PP admet ara que l'acord amb Madrid està bloquejat.

Ara els populars celebren, però, "el gran gest polític de Rajoy" de reconèixer dijous el deute de 211 milions de la disposició addicional del 2009 que Camacho va arribar a demanar que fossin retirats del pla d'ajust. "Cal tenir en compte que segons l'esperit de la sentència de l'Estatut aquests diners podrien no ser pagats. A més, una llei territorial no pot obligar tot un Congrés a acceptar-ho", argumenten des del PP català per donar valor a la concessió. Obvien, però, que, tot i el reconeixement, l'executiu de Rajoy adverteix que la possibilitat de no pagar segueix sent "real".

A més, a canvi de permetre a la Generalitat mantenir la previsió d'aquest ingrés als pressupostos, el Govern està obligat a compensar-lo per una altra via, com ara la venda d'immobles, amb la qual cosa la caixa catalana es queda igual que si la partida no es pagués. Tot i això, els populars catalans s'han afanyat a erigir com una gesta que Camacho hagi aconseguit aquest reconeixement. "Ella va ser qui va parlar un munt de vegades amb Rajoy i el ministre Montoro", insisteixen.

I és que els populars catalans subratllen que no hi ha diners ni per als catalans ni per a ningú. El Govern no s'ho creu del tot, i fins i tot el president Artur Mas va retreure a l'executiu espanyol que hi hagi diners per a l'AVE a Galícia i s'incrementin els recursos per al Museu del Prado. "Aturar l'AVE de Galícia costa més diners que mantenir l'obra, el mateix cas que el tram de l'AVE de Barcelona a Figueres", justifiquen, obviant que en el cas de Catalunya es garanteix la connexió amb Europa mentre que Portugal ha paralitzat la connexió per AVE amb Galícia.

Agafar-se a un ferro roent

En tot cas, el PP de Catalunya s'esmerça en recordar a bombo i platerets que Rajoy és qui està garantint el pagament de les nòmines de la Generalitat a través de bestretes. Al cap i a la fi, però, són diners que provenen dels impostos dels catalans i que gestiona l'Estat, però Camacho necessita agafar-se a un ferro roent per seguir fent gala del seu paper d'interlocutor.

Més continguts de