Publicitat
Publicitat

COP JUDICIAL AL CATALÀ

El Congrés defensa la immersió amb el rebuig de PP

El Congrés ha aprovat una moció d'ERC pactada amb el PSOE i subscrita per IU-ICV i CiU que insta el govern espanyol a defensar el model lingüístic català. En canvi, PSOE i PP han coincidit en vetar la defensa de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskara a Europa

El Congrés ha donat avui el seu suport al model d'immersió lingüística en l'ensenyament a Catalunya i ha instat al govern espanyol a defensar aquest sistema educatiu en una moció que ha comptat amb el rebuig del PP i dels minoritaris UPyD i UPN. En plena polèmica per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga que el castellà sigui també llengua vehicular en l'ensenyament d'aquesta comunitat, ERC ha tirat endavant una moció amb una esmena de substitució pactada amb PSOE i CiU en defensa del model vigent.

Un model, segons el portaveu d'Esquerra, Joan Ridao, que utilitza aquesta llengua com a idioma vehicular, facilita la integració, però que també utilitza el castellà "atenent a la realitat social" existent a Catalunya. Segons la seva opinió, el debat sobre el català no és un problema lingüístic sinó polític amb la intenció de "trencar" un model d'èxit a Catalunya.

Per a alguns -ha recalcat- "Déu és espanyol i parla castellà" i hi ha llengües, com aquesta, que serveixen per anar per tot el món, mentre que altres, el cas del català, són per "estar amb sabatilles a casa". En suport de la iniciativa, el diputat Jordi Xuclà (CiU) ha aprofundit en la idea que no es tracta d'un debat "pedagògic" sinó ideològic, i ha recordat al PP que el 1983, quan es va optar per la immersió, el seu partit no va votar en contra. Un argument semblant ha emprat el PNB i així Aitor Esteban ha assenyalat que de tant en tant algú es dedica a crear problemes on no n'hi ha-en al.lusió al TSJC-, a part d'existir "certa fixació" amb algunes qüestions.

Des del PSOE, Meritxell Batet, ha donat suport aquest model educatiu "d'integració", que garanteix que tots els ciutadans "siguin competents" en català i castellà. Ha apel·lat al PP perquè voti a favor d'aquesta moció i es recuperi el "consens" del passat, i alhora ha insistit que el dret dels pares a triar l'idioma en què volen educar els seus fills, al que apel.len ara els populars, no va impedir que fa més de trenta anys donessin suport el model.

I Dolors Montserrat, per part del PP, ha replicat que si llavors van votar a favor del sistema vigent va ser perquè en aquell moment calia un "suport especial" del català ja que es trobava en una situació de "inferioritat" però ara "no només no corre perill sinó que gaudeix molt bona salut ". Per tant, creu raonable que algunes assignatures s'imparteixin en castellà i en anglès, ja que entén que una educació trilingüe és una garantia "de futur" per a Catalunya.

Ha censurat a Ridao per acusar el seu partit de voler "exterminar" aquest idioma. I "si fos cert" ella no seria al PP perquè seria anar contra si mateixa. Rosa Díez, portaveu d'UPyD, també en contra de la iniciativa, ha dit que ni la política ni l'Estat estan per promoure "identitats" ni protegir "sentiments", sinó per garantir drets ciutadans. El text acordat insta el Govern a donar suport al sistema educatiu actual a Catalunya, el dret a rebre l'ensenyament en català, tal com disposa l'Estatut i ha dictaminat el Tribunal Constitucional, i a defensar el dret de l'alumnat a no ser segregat per la seva llengua habitual.

Veto de PSOE i PP al català, el gallec i l'euskara a Europa

D'altra banda, no ha tirat endavant, en haver votat en contra PP i PSOE, una proposició no de llei de CiU perquè el Govern, aprofitant les modificacions en el Reglament lingüístic de la UE que es produiran per l'ingrés de Croàcia, promogués que el català, gallec i euskara, es convertissin en idiomes oficials a les institucions europees.

Inicialment, la proposta es referia únicament al català, però CiU ha acceptat una esmena del BNG perquè s'incloguessin els altres dos idiomes. Xuclà ha defensat la proposició sobre la base que Irlanda va fer alguna cosa similar per incorporar l'irlandès com a llengua oficial europea, però els socialistes no creuen que sigui una qüestió que s'hagi de vincular a l'adhesió de Croàcia, segons Juan Moscoso. Tampoc ho considera oportú el PP, que si bé ha afirmat estar d'acord en l'essencial, no pensa que sigui el mecanisme ni les circumstàncies adequades "en aquests temps tan borrascosos", ha afirmat Roberto Soravilla.

 

Més continguts de