Duran i l’efecte bumerang

Aviat es compliran 33 anys des que Duran va arribar al pont de comandament d’Unió. En el seu longeu lideratge, ha capejat -és lògic- diverses crisis internes. A l’hora de resoldre-les (sempre a favor seu), assenyalar els seus adversaris com a convergents encoberts que, amb deslleialtat a les sigles, remaven contra Unió i la seva sobirania li funcionava. És un argument que ha utilitzat de forma recurrent, fins i tot fora del partit. Aquest cap de setmana, Duran, que opina de tot i tothom quan li plau -hi té tot el dret-, exigia a Carme Forcadell, de l’ANC, que deixés en pau el partit ara que ha de decidir el seu futur. Però això de Construïm se li’n va de les mans. Ha quedat en evidència en haver creat un partit que podria competir amb CiU i no haver estat prou sincer amb Unió, formació que ha controlat com ha volgut. Duran ha animat la creació de Construïm com a entitat i partit, ha recollit les firmes pel manifest... Ha fet el que al seu dia atribuïa a El Matí o a Josep Maria Vila d’Abadal, i se li gira en contra amb virulència.