Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

Exportant la via catalana per fer una república ‘start-up’

El dret a decidir ha centrat la sessió organitzada per Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, a la Universitat del País Basc

Diu el catedràtic emèrit de ciència política de la UNED Ramón Cotarelo que la tensió entre legalitat i legitimitat “té la clau per tancar o obrir el progrés de les societats”. D’això, a Catalunya, se n’ha parlat molt els últims anys perquè el procés sobiranista s’ha situat, sobretot, en el terreny dels drets democràtics -votar o no votar-, defugint per exemple qüestions identitàries. Aquest dilluns el debat del dret a decidir ha centrat la sessió organitzada per Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, a la Universitat del País Basc, una nació que ha vista condicionada la seva història recent per la forta polarització política. ¿Pot ser el dret a decidir un bon desllorigador, un punt de trobada entre diferents? Jordi Solé, nou secretari d’Afers Exteriors i de la UE de la Generalitat, ha recordat el suport transversal que el referèndum té a Catalunya i el caràcter “innovador” del procés, amb una “legitimitat inqüestionable” i totes les garanties de legalitat perquè es transitarà “d’urna a urna, de la llei a la llei”. El resultat, una eventual república start-up nascuda d’un camí propi, que aquest dilluns es va exportar a Euskadi en una sala gairebé plena.

Mediació internacional

La sessió no pretenia presentar una fórmula que es pugui aplicar al peu de la lletra a la realitat basca. Però algunes de les reflexions que els conferenciants han posat sobre la taula podrien servir molt bé per a les diferents nacions sense estat que conformen Espanya. Diplocat ha decidit posar ara el focus a explicar-se a la societat civil estatal, en un moment en què els grans partits parlen d’encetar una segona Transició i en què, segons una enquesta publicada per l’ARA, gairebé el 43% dels espanyols estarien a favor d’un referèndum sobre la independència.

Segons ha defensat el catedràtic de filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Vilajosana, la consulta es podria fer sense haver de reformar la Constitució. Es tracta de fer una bona tria dels principis existents o, si no, limitar-se a copiar el dictamen de la Cort Suprema del Canadà sobre el Quebec. Ras i curt.

Si, malgrat això, la negativa estatal persisteix i s’acaba produint el “xoc de legalitats”, ha alertat Cotarelo, “l’única cosa que es podrà fer és acceptar la mediació internacional”. Alba Nogueira, professora titular de dret administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la, hi ha coincidit i ha contraposat el bagatge internacional d’alguns dels líders del procés -domini de llengües inclòs- al perfil del president en funcions, Mariano Rajoy.

Estant d’acord tots els ponents en el terreny teòric que el que fa el sobiranisme català és legal i legítim -“els drets no els han creat les lleis”, va recordar Cotarelo-, sobre el pla pràctic hi va planar la idea que la sortida vindrà de la política. Les demandes de sobirania, ha dit la professora de ciència política de la Universitat del País Basc Jule Goikoetxea, són “demandes de poder polític”. La inquietud d’alguns dels assistents ha estat com “trencar el bloqueig” si Madrid no ho entén. Catalunya, un mirall per a Euskadi?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT