Les víctimes del franquisme van acudir a Garzón "per justícia"

MadridEls primers testimonis que han declarat avui al judici contra Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme han explicat al Tribunal Suprem (TS) que van acudir a l'Audiència Nacional "per justícia" després de múltiples gestions infructuoses per localitzar als seus familiars desapareguts.

"Se'l van endur de casa, els van apallissar, els van tenir presos. Quan es van dur al meu pare jo era molt menut. Se'ns van portar el pa i la sal de les nostres cases. La meva mare va morir malalta després de la seva desaparició", ha explicat Pino Sosa, representant de l'associació per la Memòria Històrica de Arauco a Gran Canària.

El seu relat ha estat molt similar al que poc abans havia fet María Martín López, de l'associació Serra de Gredos, i que als seus 81 anys ha recordat avui davant el tribunal que jutja Garzón el que va passar amb la seva mare el 21 setembre 1936 . "La van matar, la van fer fora al carrer, se la van emportar a declarar a Arenas de San Pedro, però la van deixar en el camí i van matar a 27 homes i 3 dones", ha dit Maria Martín, a preguntes de l'advocat de Garzón, Gonzalo Martínez-Fresneda, a qui ha confirmat que sap on es troba el cadàver de la seva mare, en una fossa amb cinc cossos.

Tant María Martín com Pi Sosa han explicat que van interposar una denúncia el 2006 a l'Audiència Nacional després d'haver fracassat en totes les gestions que van realitzar per localitzar als seus familiars en ajuntaments i jutjats.

La representant de l'associació Serra de Gredos ha rememorat que va estar "sola pel món, completament" en la seva lluita per trobar la seva mare.

Per la seva banda, Pino Sosa ha recordat que la seva mare no va voler acceptar la declaració de mort del seu pare perquè "hi van portar viu i viu el reclamava".

També ha volgut aclarir davant el tribunal que el seu testimoni en aquest judici "no condiciona en res" la recerca del seu pare ni d'altres desapareguts a les Canàries, ni altera les denúncies i demandes que l'associació Arauco ha presentat en diverses instàncies, inclòs el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

Quan aquesta associació va presentar el 2006 la denúncia a l'Audiència Nacional per delictes de lesa humanitat va aportar un llistat de 500 desapareguts, al que després van afegir noves denúncies de desaparicions i, posteriorment, segons ha confirmat Pino Sosa, també van remetre una queixa al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 2007 per la tardança del procediment.

Després de respondre a les preguntes de l'advocat de la defensa, els dos testimonis han hagut de contestar al lletrat de l'acusació popular, que exerceix el sindicat ultradretà Manos Limpias, José María Ruiz, que ha insistit en saber per què van acudir a l'Audiència Nacional i si altres jutjats els havien informat que els delictes havien prescrit.

Pi Sosa ho ha negat a l'assegurar que els van dir que els fets no tenien prescripció i que va ser la tardança en la resposta a la seva denúncia el que els va motivar a portar el cas fins a l'Audiència Nacional.