Fins on poden arribar els tribunals?

Els catalans estan “fora de la llei” si donen suport a l’1-O, segons el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza

Hi ha uns 60.000 catalans sota el focus de la justícia espanyola -95.000 si hi comptem els suplents de les meses electorals- com a presumptes, o potencials, col·laboradors del delicte d’organitzar un referèndum, i aquest divendres el fiscal general de l’Estat els va tornar advertir. Els catalans estan “fora de la llei” si donen suport a l’1-O, segons José Manuel Maza, en declaracions a la Cope. El fiscal general considera que si “milers i milers” de catalans volen fer un referèndum és perquè estan “abduïts” perquè “els estan enganyant” quan els diuen que la consulta té cobertura legal. “És rotundament fals. [...] Estaran fora de la llei quan donin suport o un dia votin en aquest referèndum, que és il·legal”, va reblar.

Maza va afirmar que assistir a les meses de la votació podria ser “cooperació essencial per a la celebració d’un acte il·legal”, i va assegurar que les persones en qüestió estarien “incorrent en responsabilitat”. No obstant això, va aclarir que no es tractaria d’un “delicte habitual”, perquè “involucra molta gent”, i que, per tant, ja es veuria sobre qui recauen les responsabilitats. Pel que fa a l’acte d’aquest dijous d’inici de la campanya unitària del referèndum, a Tarragona, Maza va explicar que s’haurà de valorar si es va incórrer en algun delicte, i va assenyalar que si es van gastar diners públics per organitzar-lo -“Si hi ha hagut lloguers o contractes pagats amb fons públics”- es va cometre malversació. En principi, va afegir, les persones que van assistir de públic al míting estarien dins el seu “dret d’assistir a un acte multitudinari”.

Tots els advocats pensen com Maza respecte als delictes que poden cometre les persones individuals si participen l’alguna manera en el referèndum? L’ARA ho ha consultat amb tres juristes.

Votar

Cap dels tres juristes i advocats consultats creuen que les persones que vagin a votar l’1 d’octubre puguin ser acusades de cap delicte. “Si un ciutadà vota aquell dia estic convençut que no comet cap delicte”, afirma Jordi Palou, advocat especialitzat en desobediència civil acreditat davant el Tribunal Penal Internacional. Miguel Capuz, vicepresident de la secció penal de l’ICAB, creu que “el sentit comú s’hauria d’imposar”, mentre que Sergi Blàzquez, advocat i president de Drets, considera que especular amb aquesta possibilitat “forma part de l’estratègia de la por per crear caos i incertesa”.

Organitzar un acte

Només l’advocat Miguel Capuz creu que ser l’organitzador d’un acte de campanya pot ser delicte. “Hi pot haver desobediència al TC encara que siguis un particular, i com en el cas de la mesa, podries incórrer en un delicte encara que no hagis estat requerit. No pots dir que no te n’has assabentat”. Els altres dos lletrats no creuen que als organitzadors d’actes els puguin imputar res. Palou diu que “encara que facis actes preparatoris del delicte de desobediència, considero que no és delicte”. Blàzquez posa l’exemple de l’acte a la Tarraco Arena de dijous: “Si era un delicte, ningú ho va impedir, i això que era un acte anunciat”.

Ser membre d’una mesa

Les persones que acudeixin l’1-O a fer de presidents o vocals d’una mesa electoral podrien cometre un delicte de desobediència castigat amb pena de presó de tres mesos a un any o una multa de sis a divuit mesos. Blàzquez, però, creu que per poder-los imputar aquest delicte “caldria una notificació específica i personal de les conseqüències”. Capuz admet aquest requisit, però afegeix que “en aquests moments ningú pot dir que no sap què està passant i la desobediència es podria produir igual”. I Palou apunta que la fiscalia podria presentar una denúncia genèrica contra les meses, sense noms i cognoms.

Penjar un cartell

Penjar un cartell de la campanya electoral de l’1-O tampoc és delicte, “forma part del dret a l’expressió lliure”. Palou diu, però, que tot depèn de la lectura que en faci la fiscalia o la policia, i que com a molt els podrien imputar com a còmplices o inductors del delicte, i “es demanaria la pena en els graus mínims, multa mínima o pena de presó mínima”. Capuz opina que en aquest cas s’aplicaria la llei de seguretat ciutadana i com a molt seria una falta administrativa amb una multa “com a molt”. Blàzquez, per la seva part, considera que “en tot cas l’ajuntament et pot posar multa per embrutar una paret”, i prou.

Ser voluntari

Fer de voluntari seria semblant a ser membre d’una mesa electoral. “Poden posar-li una denúncia i que el citin a declarar per delicte de desobediència, forma part de l’escenari possible. Que després es consideri que és un delicte o no, això ja s’hauria de discutir”, explica l’advocat Jordi Palou. Miguel Capuz no creu que s’imputi cap delicte a un voluntari de l’1-O: “¿Es podria considerar que ets col·laborador o cooperant necessari? Em costa molt pensar que a un voluntari li puguis incoar un procés penal per això”. Sergi Blàzquez tampoc creu que s’obri cap procés penal als voluntaris “perquè el referèndum no és delicte”.

Assistir a un acte

Que assistir a un míting electoral no és un delicte i que no es pot considerar delicte en cap supòsit hi estan d’acord els tres experts consultats per l’ARA. La llibertat d’expressió i la llibertat de reunió són dos dels drets fonamentals que, de moment, ningú està posant en dubte malgrat l’onada de querelles i amenaces. Miguel Capuz, vicepresident de la secció de dret penal de l’ICAB explica que en el primer acte de campanya electoral celebrat dijous a Tarragona “es va prendre una decisió intel·ligent per una qüestió d’ordre públic”. “Prohibir un míting... aquí sí que s’hauria coartat la llibertat d’expressió”, afegeix.

Etiquetes

Més continguts de