Publicitat
Publicitat

La Guàrdia Civil interroga personal de la Generalitat pel referèndum

La policia investiga la creació del registre de catalans a l’exterior i la web del Pacte Nacional

L’Estat no vol que hi hagi urnes l’1 d’octubre i, per això, a diferència del 9-N, pretén frenar el referèndum en la fase preparatòria i per totes les vies possibles. Després d’advertir que, més enllà dels càrrecs polítics, perseguiria tots els treballadors públics que col·laboressin en la votació, l’amenaça ja és un fet. Des de fa dues setmanes, la Guàrdia Civil ha citat a declarar treballadors i proveïdors de la Generalitat que van participar en la creació i difusió del registre de catalans a l’exterior i la web del Pacte Nacional pel Referèndum, que va servir per recollir adhesions a la consulta pactada. La causa és diferent a la querella per les urnes contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el seu ex número dos, Francesc Esteve. Ahir, segons fonts governamentals, van ser citats a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia a Barcelona el responsable de xarxes del Govern i treballadors de l’empresa encarregada de fer el portal web del Pacte. Per aquesta qüestió ja han declarat set persones.

Alhora, ahir també va comparèixer davant la policia un treballador de l’àrea de difusió de la Generalitat, que depèn de Presidència, pel registre de catalans a l’exterior, i empleats de l’agència de publicitat que es va encarregar de la campanya de difusió. A l’anunci hi apareixia un mapa de Catalunya amb una pregunta binària -“Sí o no?”-, en al·lusió al futur polític de Catalunya, però no es parlava de referèndum.

Segons fonts coneixedores de la investigació, en els interrogatoris de dos treballadors públics hi havia tres membres de la Guàrdia Civil i se’ls va preguntar sobre qui els va donar les ordres i quines van ser les seves actuacions. Després de tots els interrogatoris, la policia farà un informe que remetrà al jutge. El Govern no tenia constància, oficialment, en quina investigació s’emmarcaven els interrogatoris.

La Guàrdia Civil no va concretar sota quin mandat actuava, i fonts de l’institut armat van limitar-se a afirmar que estan a les ordres de “jutges i fiscals”. Fonts de la fiscalia, però, van aclarir que la Guàrdia Civil va actuar fruit de la causa que investiga el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona -sota secret de sumari- arran de la querella contra l’exjutge Santi Vidal; el president de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Carles Viver Pi i Sunyer, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.

El ministeri públic, que va obrir diligències en conèixer el registre de catalans a l’exterior i l’acord marc dels sobres i paperetes, va inhibir-se en favor d’aquest jutge perquè la investigació sobre els preparatius del referèndum estigués en una sola causa. El cas, que en principi estava destinat a aclarir si el Govern havia obtingut de manera il·legal dades fiscals, tal com havia afirmat Vidal, s’amplia ara als preparatius de la votació. Només la compra d’urnes està en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè afecta Borràs, que és aforada.

Des de les files sobiranistes es considera que la causa és part de la campanya “de la por” al personal de la Generalitat perquè no participi en el referèndum -il·legal segons el Tribunal Constitucional-. El president, Carles Puigdemont, de fet, va refermar a través de Twitter el compromís amb l’1-O: “Ni els espantafuncionaris ni els caçaurnes podran espantar els milions de ciutadans que volem votar”. Fonts del Govern admetien que a “ningú li agrada” haver de declarar davant la Guàrdia Civil. Malgrat que la policia ja ha citat els primers treballadors públics, el camí cap a l’1-O segueix.

RE

Més continguts de