Dret a decidir vs. dret a l'autodeterminació
El politòleg Jaume López defensa en una recerca publicada pel centre UNESCOCAT la necessitat d'omplir de contingut teòric i jurídic el concepte de dret a decidir, com a figura diferenciada del clàssic dret a l'autodeterminació, també des de l'òptica estratègica per generar adhesions al sobiranisme entès com a reivindicació de més democràcia
BarcelonaEls últims anys, el catalanisme ha virat de forma clara cap a posicions cada cop més sobiranistes. El procés estatutari que va culminar amb la sentència del Tribunal Constitucional o el posterior procés de consultes ciutadanes simbòliques va marcar un punt de no retorn en el desplaçament de la centralitat política cap al sobiranisme. Però en un cas com el català, en un context democràtic i liberal, és vàlid el clàssic concepte de dret a l'autodeterminació, concebut per als processos de descolonització de després de la segona Guerra Mundial? D'uns anys ençà, s'ha encunyat cada vegada amb més força el concepte "dret a decidir". És només un neologisme per modernitzar el concepte de dret a l'autodeterminació o té altres implicacions?
Precisament aquest ha estat l'objecte de la recerca que ha el·laborat per al Centre Unesco de Catalunya (UNESCOCAT) el politòleg Jaume López. Sota el títol 'Del dret a l'autodeterminació al dret a decidir. Un possible canvi de paradigma en la reivindicació dels drets de les nacions sense estat', López aprofundeix en els elements conceptuals que el porten a afirmar que el dret a decidir ha anat adquirint un significat que supera el del clàssic dret a l'autodeterminació: Si l'un, el dret a l'autodeterminació, s'associa inequívocament a independència, l'altre, el dret a decidir, és sinònim de sobirania entesa com a aprofundiment democràtic. Sens dubte, conceptualment té més potencial per generar adhesió (tant interna com externa) la reivindicació de més democràcia que no pas la independència.
Conceptes contraposats
Així, l'estudi de Jaume López permet concloure que 'dret a decidir' ja no només no es pot considerar sinònim de 'dret a l'autodeterminació', sinó que fins i tot poden ser conceptes jurídics contraposats. Un paradigma en què la nació no és el punt de partida, sinó el punt d'arribada per via de la democràcia. És a dir "perquè podem decidir, som nació" i no "perquè som nació, podem decidir", en paraules de López.
Jaume López proposa en el Quadern de Recerca d'UNESCOCAT, que s'ha presentat aquest dimecres a Barcelona, una definició de les bases teòriques del dret a decidir com a fórmula jurídica diferent al dret a l'autodeterminació. Ha analitzat els orígens i contextos d'aquestes dues fórmules jurídiques que ara ja es poden considerar diferenciades i el dictamen del Tribunal de l'Haia que va fer legítima la declaració unilateral d'independència de Kosovo, a més dels processos sobiranistes de diversos territoris sense estat propi. I el porten a concloure que "guanya importància reivindicativa l'apel·lació a un dret a decidir, que si bé encara no presenta una definició gaire precisa pels seus usuaris, sí sembla obtenir més rèdits polítics, atès que s'ajusta millor a la realitat i valors del segle XXI".
