Eurocomissari Hahn: la pertinença a la UE d'una Catalunya independent "es pot resoldre de manera més relaxada"

Brussel·lesL'eurocomissari de Política Regional, l'austríac Johannes Hahn, defensa que la "qüestió" de la "pertinença" d'una Catalunya independent a la Unió Europea "es pot resoldre de manera més relaxada". En una entrevista a l'ACN, Hahn matisa les amenaces d'expulsió automàtica del govern espanyol i dels seus homòlegs espanyol i francès, els eurocomissaris Joaquín Almunia i Michel Barnier, i adverteix que "és una qüestió a explorar més detalladament" i amb calma perquè la independència "no passaria d'un dia per l'altre". Hahn nega que la Comissió Europea estigui "ignorant aquest moviment independentista" i assegura que Brussel·les està "observant amb cura" el procés.

En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, el conservador austríac recorda que "òbviament el tractat no contempla" què "passaria si Catalunya esdevingués un estat independent" ni "què significaria això en termes de pertinença a la UE". Hahn matisa "l'opinió d'experts legals que Catalunya hauria de demanar ser membre" i "creu" que "aquesta qüestió s'ha de plantejar de manera més relaxada perquè, en cas que hi hagués una independència, aquesta no passaria d'un dia per l'altre". El responsable de Política Regional de l'executiu Barroso defensa que "la UE no hauria de ser qui decidís", perquè "són els espanyols i la gent de Catalunya els que han de decidir sobre el seu futur" i "no és tasca de Brussel·les fer-ne cap comentari". "En termes de calendari, crec que s'hauria d'estar més relaxat del que s'està" actualment, afegeix.

Hahn contradiu amb aquestes declaracions l'amenaça del francès Barnier, responsable de Mercat Interior i candidat a presidir la Comissió Europea, que "si una regió surt d'un estat membre, 'de facto' surt de la UE". També rebutja l'avís de l'espanyol Almunia, eurocomissari de Competència, que "la part segregada no és membre de la UE". I matisa l'amenaça de la portaveu de Barroso, Pia Ahrenkilde, que "només pel fet de proclamar la seva independència passaria a ser considerat un estat tercer, de fora de la Unió, i des del dia de la seva independència els tractats europeus no s'aplicarien més en el seu territori".

De la inversió en grans infraestructures, al suport a les pimes

La Comissió Europea està acabant de negociar amb els estats membres, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions com serà la política de cohesió regional per als propers set anys. Hahn ho resumeix dient que "hem canviat de política, d'estar centrada en les inversions en infraestructures a centrar-se en promoure l'economia". Preguntat sobre si el cúmul d'infraestructures sobredimensionades i la taxa d'atur més alta d'Europa després de Grècia eren considerades com un fracàs de la política de cohesió i un del motius per canviar-la de dalt a baix, l'eurocomissari admet que fins ara "només es comprovava que els diners s'utilitzaven d'una manera correcta des del punt de vista financer, però no es qüestionava la manera o el com s'utilitzaven". En els últims anys ho han "començat a mirar", i en el proper pressupost de la UE (2014-2020) tenen "l'objectiu d'alinear la política de cohesió amb l'estratègia 2020 i complir-ne els objectius". Aquesta estratègia se centra a fomentar el creixement, la competitivitat i la creació de llocs de treball.

Hahn explica que la nova política regional europea demanarà a les regions i als estats membres que facin estratègies "en diferents àrees". "No ens centrem tant en projectes individuals", sinó en "estratègies globals", afirma. "Per exemple, sobre els diners per a les petites i mitjanes empreses, demanem una estratègia d'especialització intel·ligent, que significa que cada regió ha d'identificar les seves oportunitats de negoci, els seus potencials i els seus punts forts, allò que es pot enfortir i quins són els actius de la regió ja existents", continua. Aquesta lògica també s'aplicarà en altres sectors com el transport, ja que tot i no ser la gran prioritat, se seguiran finançant infraestructures.

La nova estratègia passarà de les grans infraestructures a donar suport a la petita i mitjana empresa, que és la gran creadora d'ocupació al continent europeu. Hahn subratlla que la Comissió Europea ja ha "començat en el període actual a oferir instruments financers, fons dedicats al suport de les pimes, particularment oferint crèdits, garanties i coses per l'estil". No obstant això, el polític conservador austríac emfatitza que el gran problema de les pimes europees, "i no només espanyoles, és que en molts casos no tenen prou capital". Per tant, un dels objectius serà augmentar el capital propi de les pimes per enfortir-les de cara a l'accés al crèdit. De totes maneres, Hahn constata que la majoria de petites i mitjanes empreses "són propietat de famílies, d'individus que no els agrada tenir bancs dins els seus processos de presa de decisions". L'eurocomissari avisa "d'un problema psicològic" que caldrà també abordar i "sobrepassar", per tal que les pimes siguin menys reticents a treballar amb institucions financeres. Per això, segons ell, caldrà "trobar solucions creatives no només per oferir els diners, sinó també oferint vies i canals sobre com utilitzar els diners".

Sobre l'augment de l'extremadreta, el populisme i l'euroescepticisme a Europa, i particularment en països rics com l'Àustria del comissari Hahn, el responsable de Política Regional constata que "hi ha un creixent populisme nacional a Europa" i que "probablement la idea de solidaritat s'ha aprimat per a molta gent degut a la situació econòmica d'alguns estats membres". Per Hahn, la recepta contra això és que els polítics expliquin millor "a la seva gent, als seus votants" la situació. El comissari argumenta que "tenim interdependència entre nosaltres, que no només és en termes de solidaritat, i també s'expressa en l'interès econòmic dels estats membres d'ajudar-se mútuament".