L’alcaldessa del ‘Santako power’: un dia amb Núria Parlon

Santa Coloma De GramenetFa una setmana que no es pot posar les lentilles. Últimament dorm poc i només pot fer servir les ulleres. La nit anterior el ple municipal va ser after hours i va acabar a les dues de la matinada. Arriba a l’Ajuntament encara amb els cabells molls i sense paraigua. I això que plovisqueja. Però era important poder veure, ni que fos només uns minuts mentre feia un cafè i un mos, la Dóttir, la seva filla, que té deu anys. Són les 8.40 del matí i Santa Coloma de Gramenet tot just comença a desvetllar-se. “Per als alcaldes és molt difícil conciliar, amb aquests horaris inestables que tenim”, explica Núria Parlon.

Compra pública ètica. Ponderar els criteris socials per sobre dels econòmics. Moneda social. L’agenda d’un dimarts qualsevol és intensa i arrenca amb una reunió amb representants del govern municipal al seu despatx, molt diferent del que abans va ocupar Bartomeu Muñoz fins a l’esclat del cas Pretòria. Allà conviuen una rèplica del Guernica de Picasso, la Monna Lisa i fotos de la Santa Coloma rural on estiuejava la burgesia catalana de fa dos segles. És un espai auster farcit d’elements simbòlics que li donen un punt eclèctic: hi ha des d’una foto d’un viatge amb joves de la ciutat al camp de concentració nazi de Buchenwald quan era regidora de Cooperació a un quadre pintat per la seva companya de partit Rocío Martínez-Sampere, amb la inscripció “ Santako power ”. “Me’l va regalar pel meu aniversari quan estàvem al Parlament”, explica.

A les nou, Parlon escolta amb els ulls oberts de bat a bat Sahar Mosa, representant d’una entitat de dones de Palestina que tot just acaba d’aterrar. Desigualtat. Injustícia. Empoderament de la dona. Parla ràpid i sense desviar la mirada de la seva interlocutora. El tema apassiona Parlon i no ho amaga. Després l’agenda es torna a accelerar: junta de govern local, oberta a l’oposició, i reunió de feina amb el Consorci del Besòs. No s’enfada sovint i acostuma, diu, a ser “pacífica” i a treballar en equip. “Alguna vegada sí que m’emprenyo i faig un gest de comandament. De vegades, és necessari”, admet. Poc queda d’aquella Santa Coloma en xoc que va veure com el seu alcalde era detingut. Parlon va iniciar aleshores una cursa de fons i ara, en una de les pitjors etapes del PSC a escala nacional, ella té majoria absoluta.

Un ‘flash-back’ al Parlament

Li agraden els reptes. I córrer. S’autoimposa una rutina de fer esport dos o tres dies a la setmana quan té temps lliure, que és molt preuat i en el qual prioritza la família. Aquest migdia, però, va per les rondes amb el seu xofer per arribar a temps a la junta de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La presideix Ada Colau -amb qui assegura que té “sintonia” i una “mirada semblant de la política”-, però aquest dimarts no ha pogut assistir-hi. Són ja les dues quan enfila camí cap a la comissió d’educació del Parlament, on es vota una proposta de resolució per reclamar la construcció definitiva de l’edifici de l’Escola Santa Coloma. Fa set anys que la ciutat ho espera i el grup de mares que l’acompanyen celebren que s’aprovi amb majoria absoluta. Per sort, ha tingut una estona per menjar abans un entrepà de formatge. “Sóc vegetariana des dels 13 anys per la causa animalista”, explica al bar del Parlament. Poc s’enyora de la seva etapa de diputada, en què li va tocar viure una legislatura “convulsa” en la qual el PSC va patir una escissió. No va voler repetir de diputada, diu, per centrar-se en l’alcaldia.

A dos quarts de sis de la tarda rep a la sala de plens de l’Ajuntament els 11 joves palestins que estan fent una estada a la ciutat. Promoure el “valor de la pau”. Trobar solucions “justes” al conflicte. Somriures d’orella a orella quan anuncia que visitaran el Camp Nou. La majoria és la primera vegada que surten de Palestina. Parlon empalma amb una reunió del Consell de Cooperació que pivota en el pla d’acollida als refugiats. I a les vuit, concentració contra la violència masclista a la plaça de la Vila. Recompte de víctimes, silenci i una pancarta: “No morim. Ens maten”. L’alcaldessa és allà com una ciutadana més.

Mitja hora més tard, l’associació Sufragistas l’espera. Ella mateixa n’és cofundadora. “Volem recuperar el valor simbòlic del que va ser el moviment més important per a la dona del segle XIX”, explica Parlon. Es reuneixen un cop al mes per formar-se en teoria feminista. Militància i copes per tancar el dia. A quarts de dotze arriba a casa. Demà, més Santako power per afrontar la rutina de la ciutat i, potser en un futur a curt termini, el lideratge del PSC.