Mintegi avisa que ETA vol lliurar les armes però espera una interlocució

VitòriaLa portaveu d'EH Bildu, Laura Mintegi, creu que el govern de Mariano Rajoy pot acabar "a curt termini" amb el cicle violent viscut a Euskadi perquè "ETA vol lliurar les armes". Tot i això, ha alertat que l'organització espera una interlocució per saber "a qui i en quines condicions les ha de lliurar", a més de parlar de víctimes i presos.

La representant de la coalició sobiranista EH Bildu, integrada per l'esquerra abertzale, Aralar, EA i Alternatiba (escissió d'EB), ha resumit, en una entrevista amb Efe, els passos que, a parer seu, s'han de donar per "acabar amb l'últim grup armat que hi ha a Europa" i consolidar la pau al País Basc, després de més de 50 anys de violència. Segons la seva opinió, la solució és "senzilla" si els governs espanyol i francès abandonen la seva "intransigència" i estableixen un calendari sobre víctimes, presos d'ETA i lliurament de les armes.

Segons Mintegi, els governs de Madrid i París "primer han de reconèixer que tenen un problema polític" amb aquest conflicte, en què hi ha hagut més de mil morts, i que hi ha "un procés de pau que no està acabat". Afegeix que a aquest problema "polític" se li han de donar "solucions polítiques" i avisa que el govern de Mariano Rajoy "no ho té tan difícil" perquè ETA "ha decidit unilateralment cessar la seva activitat, ha dit que vol lliurar les armes i vol saber a qui lliurar-les i en quines condicions".

"Qualsevol govern del món que tingués un conflicte armat durant tants anys estaria encantat de poder trobar-se en aquesta situació i em sembla una irresponsabilitat política enorme tenir la política de l'estruç i no fer cas a una sol·licitud de finalització de lluita armada", ha opinat Mintegi. A més, la portaveu d'EH Bildu creu que "això es pot fer en un termini curt, d'una manera ordenada" i, a més, amb el suport d'"un 70 per cent de la població del País Basc, que ha demanat finalitzar aquest conflicte sense vencedors ni vençuts i amb una gran generositat política 'per aconseguir' una pau amb memòria".

Mintegi ha recalcat que "la pau mai pot ser autista o desmemoriada", per això reconeix que aquest és "un procés dur" pel "sofriment tan gran que hi ha hagut i continua havent-hi". Considera que en aquest procés "tothom s'ha de retratar" i assumir la seva part de responsabilitat perquè "per acció o per omissió tot el país està involucrat" en la violència, encara que uns hagin tingut més responsabilitat que altres.

Ha aclarit, però, que hi ha hagut "molts tipus de violència", l'"armada, la jurídica, la negació de drets, la negació de tortures o de segrestos". La dirigent abertzale ha considerat que la garantia que s'acabi definitivament amb aquesta situació "és la mateixa societat basca, que no permetrà que comenci un procés violent per part d'un grup armat, però tampoc permetrà que aquest cicle violent no finalitzi per un Estat que es nega a això". Ha insistit que la societat basca està exigint en "manifestacions massives" que s'acosti els presos d'ETA a presons pròximes als seus llocs d'origen i que se'ls apliqui la llei en els seus termes més estrictes, i ha recordat que, si es fes així, "més de la meitat" dels reclusos de l'organització terrorista "haurien d'estar al carrer".