Lluís Rabell, de la FAVB, serà el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot per al 27-S

BarcelonaDesprés de setmanes intentant tancar el càsting, Catalunya Sí que es Pot té ja el seu candidat per intentar aconseguir la presidència de la Generalitat el pròxim 27-S: Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Segons va avançar ahir l’ARA, l’activista ha donat el seu sí a encapçalar la confluència entre Podem, ICV i EUiA -que encara espera la resposta de Procés Constituent-, i avui anunciarà oficialment que fa el pas. Així doncs, a diferència de les municipals, on la confluència d’esquerres va sortir triomfant a Barcelona posant al capdavant una Ada Colau que ja tenia forjada una projecció, ara s’ho jugarà tot a un cap de llista que, malgrat la seva veterania i reconeixement en els moviments socials, és poc conegut pel gran públic. La llista serà cremallera. Així, Jéssica Albiac, de Podem, serà la número dos i Joan Coscubiela, d’ICV, el tercer i portaveu de la confluència.

Rabell (Barcelona, 1954), que haurà de ser ratificat pels partits que formen part de Catalunya Sí que es Pot, és traductor intèrpret i té una dilatada experiència en el moviment veïnal. Va assumir la presidència de la FAVB a finals del 2012 en substitució de Jordi Bonet. De fet, Rabell havia sigut fins aleshores vicepresident segon de l’entitat, a més de president de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. En els últims anys ha sigut una veu reivindicativa i un dels ariets contra l’exalcalde Xavier Trias. Això es va evidenciar durant el debat que va organitzar BTV amb motiu de les passades eleccions municipals, en què Rabell es va encarregar de fer aflorar els fets del cas 4-F que relata el documental Ciutat morta.

Ja coneix Pablo Iglesias

L’activista ja fa temps que flirteja amb les formacions que formen part de Catalunya Sí que es Pot. De fet, dilluns va fer de mestre de cerimònies de la presentació de la candidatura de Podem, ICV i EUiA per a les espanyoles, on va coincidir amb el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, a qui va presentar. Rabell va mostrar el seu “entusiasme” per un pacte “històric”, segons va dir. Com Ada Colau, Rabell va defensar el sí-sí en el procés participatiu del 9-N. Ell va ser un dels impulsors i sotasignants del manifest d’Esquerres pel Sí-Sí, que tant va incomodar ICV quan es va presentar.

Aquesta era una de les condicions que havia de tenir el candidat, segons els impulsors, que volien algú compromès amb el procés perquè no fos satanitzat pel sobiranisme en una campanya intensa. I és que el pacte entre ICV, EUiA i Podem, que demanen que el procés català no se subordini a l’espanyol, es va tancar sense tenir clar el nom, i cada part en va proposar un -Joan Coscubiela, Joan Josep Nuet i Albano Dante Fachin, respectivament-. Tots tres tenien clar, però, que haurien de cedir pas a algú de “consens”. En realitat, buscaven un perfil semblant a l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena: algú veterà i respectat pels moviments socials.

Amb el retrat robot sobre la taula, la quadratura del cercle no ha sigut gens fàcil: el nom de Rabell arriba després de temptejar-ne molts altres, com ara els periodistes Milagros Pérez Oliva o Jordi Évole, el politòleg Joan Subirats i el regidor de Barcelona en Comú Jaume Asens. Ara bé, qui més va sonar per liderar la confluència de l’esquerra alternativa va ser l’activista i fundador de Procés Constituent Arcadi Oliveres. L’economista tenia el suport del seu partit, però després de rumiar-s’ho uns dies va acabar declinant l’oferta per la seva “edat” (té 70 anys) i per la “falta d’habilitat política”.

Les peces del puzle de Catalunya Sí que es Pot van encaixant. L’última es podria col·locar demà, quan Procés Constituent, la quarta pota de la confluència, decidirà en assemblea si s’afegeix o no definitivament a una candidatura que vol fer el salt a la Generalitat.