Publicitat
Publicitat

Oleguer Pujol admetrà davant el jutge que va cobrar milions en negre, però que els va regularitzar

Els dos fills de Javier de la Rosa han declarat aquest dimecres i han exculpat el fill petit dels Pujol d'intervenir en la compravenda de les oficines del Banc Santander

Oleguer Pujol Ferrusola admetrà aquest dijous en la seva declaració a l' Audiència Nacional que va cobrar "diversos milions" d'euros en negre per fer d'intermediari en una operació de compravenda d'oficines del Banc Santander, però afegirà que ja ha regularitzat tots els diners amb Hisenda.

Segons han informat fonts jurídiques, la defensa del fill petit dels Pujol per un delicte de blanqueig se centrarà que els diners que va cobrar per mitjançar en l'operació feta el 2007 (uns 2,5 milions d'euros) els va ocultar al seu moment a través d'una estructura societària internacional, però que després va fer dues regularitzacions fiscals, una, el 2012, i està així al dia amb Hisenda.

La seva declaració arribarà després que aquest dijous hagin comparegut, també com a imputats de blanqueig, els empresaris Javier de la Rosa –fill de l'empresari català del mateix nom– i José María Villalonga pare i fill, que han desvinculat tots Oleguer Pujol de l'operació afirmant que ell no va tenir la idea de defraudar, sinó que va ser del seu exsoci Luis Iglesias.

Els empresaris –també estava citada Gabriela de la Rosa, germana de Javier, però no ha contestat a les preguntes del jutge– han afirmat que Oleguer Pujol no va intervenir en l'operació, per la qual tots ells van cobrar comissions d'11,5 milions d'euros que després es van repartir i van ocultar al fisc.

Aquests diners van anar a parar, passant abans per dues societats holandeses, a tres empreses de les Illes Verges britàniques vinculades als de la Rosa ( Barcem), els Villalonga ( Davenport) i a Pujol i Iglesias ( Aegle), de manera que cadascun dels quatre va cobrar entre 2,5 i 2,6 milions per haver intercedit en la compravenda.

Aquesta operació va consistir en la venda per part del Santander de 1.152 sucursals per 2.330 milions d'euros a l'empresa Samos, un negoci del qual, segons els empresaris, es van assabentar els Villalonga perquè feia 30 anys que treballava amb el banc en compravendes d'actius immobiliaris.

Així, segons la seva versió, van decidir acudir a Javier de la Rosa per preguntar-li si coneixia algú que hi estigués interessat i aquest últim va avisar Iglesias, a qui coneixia d'haver treballat tots dos en consultores a Londres.

De la Rosa, ha relatat al jutge, va treballar a Merril Lynch, a la capital anglesa, al mateix temps que Iglesias i Pujol treballaven a Morgan Stanley, i se'n va recordar perquè havien portat una operació de venda de 4.000 pubs semblant a la del Santander.

No obstant això, tant Javier de la Rosa com els Villalonga han negat que Oleguer Pujol fes gestions relacionades amb la compravenda de les oficines bancàries, de la qual cosa es va encarregar Iglesias, que va ser també la persona que els va imposar que canalitzessin els fons a través de les societats holandeses i de les Illes Verges.

D'aquesta manera, els imputats han desvinculat Pujol de l'operativa d'ocultació dels diners al fisc i han atribuït a Iglesias tant l'ús de l'entramat d'empreses com l'elaboració dels contractes entre les societats que van servir per disfressar els pagaments en negre.

Iglesias, no obstant això, no està imputat en la causa de blanqueig i només se segueix contra ell una investigació per delicte fiscal als jutjats de Plaza de Castilla, en la qual ell al·lega en la seva defensa que és nacional anglès i que no ha de tributar a Espanya.

Tant Javier de la Rosa com els Villalonga han explicat al jutge que ja han regularitzat el diner negre que van cobrar llavors, en el cas del primer fa un any –ha dit que va pagar un 67% del que va cobrar, incloent-hi recàrrecs– i dels segons acollint-se a l'amnistia fiscal.

El jutge investiga Oleguer Pujol per blanqueig de capitals perquè sospita que va fer servir en els seus negocis capital provinent de comissions il·legals cobrades pel seu pare a canvi d'adjudicacions públiques de la Generalitat.

Més continguts de