L’ESCÀNDOL FERNÁNDEZ DÍAZ
Política 30/06/2016

El Parlament fulmina De Alfonso amb l’oposició del PP

Forcadell emplaça el Govern a nomenar aviat un relleu a Antifrau que sumi “credibilitat i solvència”

G. Pruna / J. Serra Carné
5 min
El Parlament va destituir Daniel de Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau de Catalunya amb 121 vots a favor i només 11 en contra.

BarcelonaL’epitafi polític de Daniel de Alfonso dirà que va ser capaç d’unir els diputats de la CUP i de Ciutadans. Només els 11 representants del PP al Parlament van votar ahir en contra de la destitució del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), un càrrec al qual De Alfonso haurà d’afegir des d’ahir el prefix ex. La cambra va segellar amb 121 vots a favor -molts més dels 81 necessaris- l’acomiadament del magistrat, arrasat per l’escàndol de la seva conversa amb el ministre de l’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz, en què tots dos conspiren per treure draps bruts contra els partits independentistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Havien passat només vuit dies d’ençà que Público va difondre la primera remesa de les gravacions. En poc més d’una setmana el Parlament ha escoltat De Alfonso i n’ha certificat la seva revocació. Enrere queden ja les paraules altisonants del magistrat a la comissió d’afers institucionals, quan va construir un discurs per presentar-se com a víctima en lloc de coprotagonista d’una conspiració, perfectament alineat amb el ministre de l’Interior. “Que tiri la primera pedra qui estigui lliure de conspirar”, va etzibar als diputats, a qui va alliçonar i desafiar, convençut com estava de no haver comès cap actuació delictiva.

Aquest dijous, instants després de la votació, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, notificava per carta a De Alfonso que havia estat revocat del seu càrrec. El substituirà provisionalment la fins ara número 2 del director, Maite Masià, una figura que ahir els grups de l’oposició ja van posar en qüestió recordant que el seu nom apareix en el sumari del cas ITV. Fins i tot la presidenta del Parlament va emplaçar el Govern a proposar una persona “amb credibilitat i solvència”. A la nit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reclamar una millora dels mecanismes de control parlamentari d’Antifrau, una feina que “interpel·la tots els partits” amb l’objectiu de fer que l’organisme funcioni “amb les màximes garanties i consens possible”. Puigdemont va explicar que alguns grups parlamentaris ja li han fet arribar propostes de com afrontar la substitució de De Alfonso. Al matí a la sessió de control havia posat el cas Fernández Díaz com a exemple de per què els catalans no es poden quedar “gaire temps en un estat així”. “Marxem al més aviat possible”, va continuar el cap de l’executiu català, que va titllar el ministre d’“antisistema” i va desitjar que “marxi de vacances, però per sempre”.

Retrets de Rovira a C’s i el PSC

Amb la revocació d’ahir el Parlament tancava el procediment iniciat ara fa una setmana per la comissió d’afers institucionals amb la compareixença del director d’Antifrau. El to desafiant emprat aquell dia pel magistrat davant dels diputats encara sobrevolava ahir la cambra i marcava la contundència de les intervencions, entre elles la del diputat de la CUP Benet Salellas, que va exigir que De Alfonso sigui “perseguit, castigat i depurat perquè no torni a fer de jutge”. “Només ens faltaria veure la claveguera de l’Estat passejant pels passadissos dels jutjats. Seria un frau”, va dir.

La portaveu adjunta de Junts pel Sí, Marta Rovira, va acusar De Alfonso d’obviar el seu deure d’“objectivitat i independència” i va carregar contra l’“ús partidista i polític” que havia fet de la institució. “No es van produir reunions per perseguir la corrupció, sinó conspiracions directes”, va censurar. Rovira va guardar, a més, un retret per a Ciutadans i PSC, als quals va acusar de ser “còmplices” amb els seus vots a la mesa del Congrés perquè el ministre de l’Interior no comparegui. Una votació que socialistes i liberals van justificar brandant un informe dels lletrats de la cambra estatal que rebutjava la compareixença en la diputació permanent.

Els diputats de Ciutadans i PSC sí que van votar a favor de la destitució de De Alfonso. El portaveu del partit taronja, Carlos Carrizosa, va considerar que la gravetat de l’escàndol inhabilita el magistrat per continuar davant d’Antifrau. Va reservar les crítiques més severes per a Fernández Díaz, a qui va acusar d’haver protagonitzat un “nyap que fa vergonya” perseguint persones determinades només amb finalitats polítiques. Carrizosa també va carregar contra CDC, acusant-la d’aprofitar la polèmica per “fer veure que el cas Pujol o el 3% no han existit”.

Indignats amb el fins ara director d’Antifrau per haver insinuat que el PSC estava darrere de les gravacions, el socialistes van posar en qüestió que el magistrat tingui la independència necessària per continuar en el seu càrrec. “O hem de considerar independent algú que diu al ministre considéreme como un cabo más del cuerpo policial?”,va preguntar el diputat Ferran Pedret.

La destitució de De Alfonso, però, no tanca la polèmica oberta per les gravacions de la conversa difoses pel diari Público. Fernández Díaz continua en el seu càrrec i la pluja de querelles presentades pels partits no ha fet més que començar. De fet, el ministre va ser l’altre gran protagonista del debat. El president del grup de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, el va posar en el punt de mira, acusant-lo de mantenir un “comportament predemocràtic, propi d’un ministre hereu de la tradició franquista”. Per a Rabell, en altres països un “escàndol polític de dimensions majúscules” com aquest hagués comportat la seva dimissió immediata.

Els únics que van defensar Fernández Díaz van ser els diputats del PP. La papereta va recaure sobre el portaveu adjunt dels populars, Santi Rodríguez, que va centrar la seva argumentació a subratllar que el veritable “escàndol polític” no és el contingut de les gravacions sinó el fet que aquestes existeixin. Segons Rodríguez, aquest és “l’únic fet delictiu” que fins ara s’ha demostrat i va qüestionar que cap altre grup del Parlament s’hagi preguntat qui realitzava la gravació i amb quin interès. A més, va desafiar la resta de dirigents que s’han reunit alguna vegada amb De Alfonso a explicar “quan i per què s’hi van trobar” i detallar el contingut de les converses.

De Alfonso ja no hi és, però entre les incògnites a resoldre queda saber si hi ha més gravacions compromeses i quin és el camí que emprèn ara el magistrat, que fa una setmana va insinuar que si el destituïen podia “estirar de la manta”. Ahir en una carta als treballadors de l’Oficina Antifrau va aparcar el to amenaçador i va demanar disculpes. Sense donar pistes sobre si recorrerà a la via judicial per impugnar la seva destitució, el ja exdirector d’Antifrau sí que va apuntar que el seu “únic desig” es reprendre la seva vida personal i professional, tornant al seu lloc a l’Audiència de Barcelona. Va insistir, això sí, a presentar-se com a l’única víctima de la polèmica, negant un cop més que ell fos l’autor o el difusor de la gravació.

El Síndic portarà el cas a la Fiscalia del Suprem

“Estem davant un atac a l’estat de dret”. Així es va referir ahir el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, sobre les converses de Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, les quals traurien a la llum una “fatal administració i praxi de política pública”. Per això, s’adreçarà a la Fiscalia del Tribunal Suprem per posar-lo en coneixement de les proves recollides des del 2012 (ell va iniciar ja una investigació d’ofici quan van aparèixer informacions sobre Artur Mas en plena campanya electoral) perquè analitzi si hi ha delicte penal. Tot i això, va admetre que, d’acord amb la jurisprudència, és possible que no s’accepti la gravació com a prova perquè s’ha obtingut de forma il·lícita. A més, Ribó va afirmar que el ministre i De Alfonso han vulnerat el codi europeu de bones pràctiques administratives i que durà el cas també a la Defensora del Poble d’Espanya. També va demanar al Congrés i al Parlament que exigeixin responsabilitats polítiques al ministre.

stats