Política 01/10/2017

Marta Torrecillas: "La policia m'han llençat escales avall clavant-me coces"

Mònica Roig: "El meu germà té un ull de vellut, a mi m'han clavat un cop de punt a la cara, i a la meva mare, a l'esquena"

Lara Bonilla / Albert Solé
4 min

BarcelonaLa repressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquest matí té noms i cognoms. Un dels testimonis és el de Marta Torrecillas, de 33 anys, que era a l'Institut Pau Claris de l'Eixample de Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El seu testimoni colpidor ha circulat per les xarxes socials com a símbol de la repressió que els cossos policials de l’Estat durant la jornada de l’1 d’octubre. El seu nom és Marta Torrecillas i té 33 anys. Es va inscriure com a voluntària per al referèndum i la seva funció era donar suport logístic durant la constitució de les meses i durant la jornada de votació a l’IES Pau Claris. En aquest institut han entrat aquest diumenge al matí agents de la policia espanyola i han utilitzat la força per desallotjar les persones que en aquells moments es trobaven en aquest col·legi electoral. "Quan han arribat a on eren les meses, després de fer fora la gent que hi havia asseguda pacíficament a les escales, han vist que portava al coll la credencial de voluntària de l’administració i han embogit, me l’han arrencat de males maneres", ha explicat a l’ARA Torrecillas.

Els policies l’han agafat pel braç, li han doblegat els dits un per un i l’han llençat per les escales. "Tenia la roba pujada i m’han agafat pels pits i per tot arreu sense miraments. M’han llençat per les escales mentre em donaven coces i no han parat fins que m’han tingut fora", explica Marta Torrecillas. Reconeix que s’ha sentit "impotent" davant l’actuació de les forces policials però també ha sentit "admiració" per la gent que hi havia concentrada ja que no han respost amb més violència, sinó que "han sabut controlar la ràbia". "Hem demostrat que som un poble pacífic", diu. La gent se li ha apropat plorant i l’han abraçat. "Però ningú s’ha rebel·lat", explica.

L’ha atès un equip del SEM, que li ha embenat la mà, però no ha volgut anar a l’hospital perquè primer volia votar. Ha sigut després de votar que s’ha "desmuntat". "Per l’emoció de votar i per tot el que havia viscut, m’he posat a plorar". La Marta, que viu a Barcelona però és de Ribes de Freser, ha rebut un missatge de la mare d’un amic, la Laura, preguntant-li com anava la jornada i ha sigut llavors quan ha gravat l’àudio que ha corregut per la xarxa. Està sorpresa per la repercussió que ha tingut. «M’està escrivint gent d’arreu de Catalunya, estic al·lucinada", reconeix. La Marta anirà ara a l’hospital per a què li facin una radiografia per veure si té algun os trencat.

[Posteriorment, un cop li han fet les radiografies, la Marta ha sabut que no tenia els dits trencats, contràriament al que va dir en un primer moment en un àudio que va córrer per les xarxes. [Actualització feta el 3 d'octubre]

Ha concedit entrevistes i ha parlat amb la premsa internacional perquè vol que les imatges que avui s’estan vivint siguin conegudes "internacionalment". No entén per què els policies han fet un ús indiscriminat de la força. "Potser perquè érem un centre extremadament pacífic, amb molta gent gran i amb molt bon ambient, no sé què els ha picat", diu. En aquell moment, hi havia unes 300 persones a l’interior del col·legi. Els policies han entrat amb un martell i amb unes tenalles i s’han endut les urnes. També han estripat la documentació per constituir les meses. "Han agafat els papers, els han estripat i ens els han llençat a la cara", afegeix.

La imatge més gràfica del que ha passat en aquest institut, el Pau Claris, és aquest vídeo de l'actuació de la Policia Nacional que ha fet la volta al món:

Les forces policials, un cop han aconseguit buidar i precintar aquest institut, s'han desplaçat fins al centre més pròxim, l'Institut Jaume Balmes. L'ARA ha parlat amb una altra dona que ha patit en la seva pròpia pell la brutalitat policial, Mònica Roig. "Aquí sobretot hi havia gent gran, no ens hauríem imaginat mai que passaria això".

Aquest és el vídeo gravat per Mònica Roig:

Roig explica que ell ha arribat a les 05.15 al col·legi electoral amb el seu germà i la seva mare, de 67 anys. "Quan hem sabut que la policia havia carregat al Pau Claris, al cap de poc han aparegut aquí. Eren les 08.45 i estàvem constituint les meses". Roig recorda que quan els han vist arribar, s'han posat tots davant la porta de l'institut. La policia els ha dit que marxessin, però s'hi han negat i s'han assegut a terra. "No portaven la porra, però han carregat a cops de puny: el meu pare té l'ull de vellut, a mi m'han donat un cop a la cara, i a la meva mare, a l'esquena. Ha sigut com el joc d'arrancar cebes, i a mi m'estiraven els cabells". "Ha sigut una batalla campal, molt fort!"

La gent des del balcons ha començat a fer soroll amb les cassoles mentre al carrer demanaven a la patrulla dels Mossos que hi havia allà per què no els defensaven de la Policia Nacional. "Ens han dit que no hi podien fer res", explica Roig.

"Al meu germà l'ha atès una ambulància del cop a l'ull, i ens han recomanat que anéssim a un CAP perquè ens féssim un informe, però jo volia votar i hem anat a Santa Coloma de Gramenet, on hem pogut votar tranquil·lament".

Marta Torrecillas explica què li ha fet la Policia Nacional
stats