Publicitat
Publicitat

Puigdemont defensa que la mobilització dificultarà que Rajoy aturi el Procés

Mas reclama que hi hagi més participació que el 9-N

Estrenada la fase unilateral, Carles Puigdemont va buscar ahir el cos a cos amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. L'endemà d'anunciar el referèndum per a l'1 d'octubre, el president de la Generalitat va deixar enrere les apel·lacions al diàleg i va aixecar el to contra l'Estat: va situar la consulta com una tria entre "la dignitat o la imposició". Certificada la fi de la via pactada, Puigdemont va reclamar la implicació ciutadana per poder fer efectiu el referèndum i va llançar un avís a l'executiu espanyol: "Als polítics ens poden inhabilitar, suspendre o amenaçar, però a un poble mobilitzat, conscient i decidit no li podran fer ni pessigolles".

Si divendres a la tarda demanava la implicació del món municipal per culminar el Procés, ahir Puigdemont va situar la pilota sobre la teulada de la societat civil. Durant la seva intervenció en la cloenda del consell nacional que el PDECat va celebrar a Lloret de Mar, el president de la Generalitat va assenyalar que "s'acaba el moment del protagonisme principal de la política i arriba el moment del protagonisme de la ciutadania". "Ara és l'hora dels catalans", va avisar Puigdemont, que va posar la mobilització del sobiranisme avui a Barcelona com el punt de partida d'aquesta nova etapa en què serà clau el paper de la gent.

Fa mesos que al Palau de la Generalitat es té clar que bona part de l'èxit del Procés està en la capacitat de mobilitzar el sobiranisme al carrer. Ara, amb la data de l'1 d'octubre ja marcada de vermell al calendari, el paper de la societat civil pren, encara, més rellevància. Per això, ahir Puigdemont –que va enaltir el fet que malgrat les "especulacions" el Govern compleixi i segueixi fent passos cap al referèndum– va posar èmfasi a l'hora de subratllar que ara qui té "el comandament" són els 7,5 milions de catalans. "D'aquí 112 dies premerem un botó i decidirem en quin país volem que visquin els nostres fills i nets", va afegir.

El discurs de Puigdemont tenia un doble vessant. D'una banda, reclamava la implicació de la societat ara que arriba el tram decisiu del Procés. De l'altra, avisava el govern espanyol que no en tindrà prou amb algunes inhabilitacions per fer descarrilar el sobiranisme. En una intervenció dura, el president de la Generalitat va desafiar l'Estat a "mirar als ulls els catalans" i dir-los que no tenen "dret a decidir el seu futur", i el va avisar que no aconseguirà convèncer els catalans "fent por, amenaçant i prohibint". "Un estat que ha de fiar el seu respecte i autoritat a fer por, amenaçar i prohibir és un estat democràticament impresentable", va opinar.

Tot i que de moment el govern espanyol ha optat per reaccionar amb un perfil baix a l'anunci de la data i pregunta, i reserva per més endavant l'artilleria judicial, Puigdemont va recordar ahir que l'Estat ja ha demostrat que confia en els tribunals per aturar el Procés i que ha actuat amb "menysteniment, amenaces o fins i tot indignitats, com la venjança roïna i mesquina que l'Estat està organitzant per fer mal a Mas, Ortega, Homs i Rigau i les seves famílies". Una estratègia, tanmateix, que, segons Puigdemont, serà innòcua si s'hi fa front amb una forta mobilització.

La data justifica el pas al costat

Més tard va ser precisament l'expresident Artur Mas qui va posar un exemple clar de com pot acabar sent d'important la mobilització popular. En la seva intervenció davant el consell nacional del PDECat, Mas va admetre la necessitat que en el referèndum previst per al primer d'octubre hi participi "bastanta més gent que el 9-N". Conscient que una participació semblant o fins i tot inferior deixaria tocat l'independentisme sigui quin sigui el resultat de la votació, el president del PDECat va avisar que "una gran participació donarà una nova legitimitat democràtica a Catalunya", i va cridar a combatre "la por" amb "il·lusió".

Mas es va mostrar, a més, alleujat pel fet que ja hi hagi data i pregunta per al referèndum, un episodi que, va dir, fa que tinguin "sentit" decisions arriscades que va haver de prendre en el passat, com l'avançament electoral de l'any 2012 després del 'no' de l'Estat al pacte fiscal –i que va costar 12 diputats a CiU– i el pas al costat d'ara fa 17 mesos, que va situar Puigdemont de president.

Homenatge als condemnats per la consulta del 2014

Ribes de Freser va retre ahir homenatge a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els altres tres exconsellers condemnats pel 9-N, és a dir, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Durant l'acte, al qual van assistir també els membres de la mesa del Parlament investigats Anna Simó i Joan Josep Nuet, es va reivindicar que "votar no és un delicte", i es va defensar que el referèndum es podrà celebrar. Per deixar una empremta del reconeixement, es va inaugurar una escultura de ferro forjat amb la silueta de Catalunya i una urna. "El 9-N el poble de Catalunya va perdre la por i l'1 d'octubre serà la traca final", va dir Mas.

Més continguts de