Política 25/07/2017

Puigdemont avisa que desobeirà el Constitucional si l’inhabilita

El govern espanyol manté que el referèndum no es farà perquè en frenarà qualsevol preparatiu

Gerard Pruna / Núria Orriols
4 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la roda de premsa en què va anunciar els últims canvis a l’executiu català.

BarcelonaCarles Puigdemont va redoblar ahir el seu compromís amb l’1-O malgrat els últims moviments del govern espanyol per impedir-lo. Amb l’Estat assetjant l’executiu català per impedir que pugui fer cap pas cap al referèndum, el president de la Generalitat va recalcar la seva determinació per dur-lo a terme arribant, si cal, a desobeir una hipotètica inhabilitació per part del Tribunal Constitucional (TC). “Si el TC m’inhabilita, com pot fer, no acceptaré la decisió. Només el Parlament em pot suspendre”, va avisar en un article al diari francès Le Figaro.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Activada la via unilateral i quan falten menys de 70 dies per al referèndum, Puigdemont no amaga, doncs, la seva predisposició a desobeir per poder culminar el full de ruta. De fet, el president de la Generalitat va anar més enllà i va avisar que no només no acatarà una hipotètica inhabilitació sinó que el Govern ignorarà, va dir, una més que previsible suspensió de la llei del referèndum pel TC. “Cap suspensió, cap amenaça, podrà impedir que els catalans decideixin el seu futur de manera democràtica”, va reblar.

La contundència de Puigdemont prova de desactivar qualsevol temptació de l’Estat d’impedir la votació per la via judicial. Segons va argumentar, l’anhel de decidir el seu futur en un referèndum és majoritari entre els catalans, de manera que per aturar aquest desig no n’hi ha prou amb inhabilitacions: “Suspenent-me o expulsant-me del meu despatx, Madrid no anul·larà aquesta voluntat”, va dir. En la mateixa línia, el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, va vaticinar que inhabilitar Puigdemont seria “l’enèsim error” de l’Estat i que només incentivaria encara més els partidaris del referèndum. Pel que fa als detalls de la consulta, el cap de l’executiu català va evitar posar una xifra mínima de participació a l’1-O que legitimi la votació, però sí que va admetre que una “participació ridícula equivaldria a perdre el referèndum”. Va assegurar, a més, que durant l’organització de la votació el Govern i els ajuntaments mantindran una neutralitat escrupolosa sotmesa al control dels observadors internacionals.Les paraules del president, però, no van canviar ni un mil·límetre el posicionament del PP. El vice secretari general dels populars, Fernando Martínez-Maillo, va insistir que l’executiu espanyol aplicarà les “mesures preventives que calgui per aturar el referèndum”, i va titllar d’ “irrellevant” que Puigdemont digui que no acatarà una possible inhabilitació.

A mesura que avança el compte enrere, el xoc entre la Generalitat i l’Estat es fa cada cop més evident. En la mateixa línia que Maillo, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va mostrar-se convençuda que el Govern no podrà completar els preparatius del referèndum, ja que “qualsevol actuació preparatòria tindrà la seva resposta”. “Totes les institucions de l’Estat hem anat paralitzant tots els passos cap al referèndum de caràcter il·legal”, va dir.

Carta a Montoro

En el marc de l’ofensiva del PP per aturar qualsevol via per al referèndum, el líder dels populars al Parlament, Xavier García Albiol, va anunciar ahir també que el seu partit demanarà empara al TC si demà el ple del Parlament aprova la reforma del reglament que ha de permetre tramitar la llei del referèndum per lectura única. Tot plegat, mecanismes dirigits a evitar que, en paraules de Santamaría, “s’alteri el marc de convivència dels espanyols i que es culminin actes de naturalesa il·legal”. Uns mecanismes entre els quals destaca el control de la despesa setmanal que la Moncloa exigeix des de divendres a la Generalitat -el Govern ja remet aquesta informació a Hisenda cada mes- per evitar que es destinin partides al referèndum. La Moncloa va anunciar aquesta mesura després de detectar un suposat desviament de 6.150 euros, demanar explicacions i no rebre resposta. Fonts governamentals explicaven ahir a l’ARA que s’havien pres el temps habitual per respondre i que ahir mateix s’havia enviat la informació a Hisenda deixant clar que la despesa no tenia “res a veure” amb el referèndum. Segons fonts d’Economia, aquests diners es van destinar a un contracte de manteniment d’un programari relacionat amb processos electorals que implica el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.

El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, va interpretar ahir la nova exigència de la Moncloa com una manera d’estendre “un estat de pànic entre els funcionaris” i va avisar que el Govern està “molt més preparat que fa sis mesos” per deixar el FLA i tornar als mercats -tal com va avançar l’ARA-. Segons fonts de vicepresidència, l’executiu també busca fórmules per protegir els treballadors públics d’aquesta mesura, tenint en compte que tard o d’hora les despeses efectives per a l’1-O es faran. En tot cas, la decisió serà ràpida, ja que la primera tramesa d’informació s’ha de fer divendres acompanyada d’un certificat individual dels interventors de les conselleries -que són funcionaris-, del director general de Pressupostos i el de Política Financera. Per evitar l’1-O, l’Estat ha optat, primer, per escanyar financerament el Govern.

stats