Publicitat
Publicitat

Puigdemont es troba un Rajoy tancat en banda

El president català ofereix el referèndum vinculant com a única alternativa al full de ruta independentista

Sóc el primer president escollit pel Parlament amb majoria independentista. Volia que Mariano Rajoy m’escoltés i vull complir el mandat”. Així de clar va ser Carles Puigdemont ahir en roda de premsa a la seu de la Generalitat a Madrid, el centre cultural Blanquerna, després de reunir-se durant més de dues hores amb Mariano Rajoy a la Moncloa. Era la primera trobada formal dels dos mandataris i l’última que el català mantenia amb un líder espanyol abans d’unes noves eleccions generals, les del 26-J, que té coll avall que arribaran. Pedro Sánchez va oferir una reforma constitucional, Albert Rivera un nou finançament i Pablo Iglesias un referèndum. Rajoy un cop de porta sonor.

La reunió va evidenciar “ profundes discrepàncies” entorn al procés, que van fer que Puigdemont arribés a una conclusió: “Tristament, la reunió no ha anat bé”, va dir. El president va indicar que ara toca “decidir” i no “temptejar”, i que aquest és el mandat de les urnes. El cap de l’executiu va oferir, de nou, una consulta “vinculant i acordada” sobre el futur polític de Catalunya. Un referèndum que paralitzaria el full de ruta de Junts pel Sí, que preveu una declaració d’independència abans que acabi un mandat de divuit mesos i que ha de deixar a punt les estructures de l’estat propi. Puigdemont va deixar clar que en aquest temps busca “ un espai de negociació” i que en cap cas s’aixecarà d’una taula de negociació, però que vol complir i que no s’asseurà a esperar que les majories canviïn a Madrid o Rajoy recapaciti. “Mentre algú pensa què ens ha de dir, nosaltres anirem fent i preparant el marc legal d’un estat independent”, va dir.

Mentre Puigdemont, a qui escoltaven a la seu del govern a la capital espanyola els portaveus d’ERC i CDC a Madrid, Joan Tardà i Francesc Homs -en un clar senyal de suport i unitat-, es refermava en els compromisos adquirits per Junts pel Sí, Rajoy insistia que “ sense llei no hi ha democràcia”. Rebutjava de ple el full de ruta sobiranista, però també qualsevol consulta, referendària o no, així com suavitzar la seva posició en alguns dels assumptes que li havia reclamat el president català i que estaven d’una manera o altra vinculats al procés. És el cas de les mesures legals que pren la delegació del govern espanyol contra els regidors sobiranistes o els recursos al Tribunal Constitucional (TC) contra les estructures d’estat.

El president espanyol sovint afirma que, ni que ho desitgés, podria “cedir” la sobirania nacional sense fer abans una àmplia reforma constitucional. Ahir va dir que la seva posició “personal i política” no passa per revisar una posició que col·lideix amb el bloc majoritari a la cambra catalana. Rajoy va rebre el seu homòleg amb una edició en facsímil d’una part d’ El Quixot, l’obra magna de Miguel de Cervantes, de qui enguany se celebra el quart centenari, en què el cavaller visita Barcelona. Un missatge d’unitat que no va impedir que el convidat constatés la llunyania: “El meu escepticisme -deia-és raonable”. I és que Rajoy li va traslladar una vegada i una altra que no hi havia “marge” per al procés.

Marges d’acord molt estrets

On sí que n’hi ha és en temes que afecten Catalunya però també altres autonomies, com ara el relaxament dels objectius de dèficit, la rebaixa dels interessos del fons de liquiditat autonòmic (FLA), la reforma del finançament o l’acollida de refugiats. Uns assumptes que els dos presidents van acordar que, malgrat que l’executiu espanyol està en funcions, explorin en una reunió en els pròxims dies els respectius vicepresidents, Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras.

Puigdemont va arribar a la Moncloa amb un memorial de greuges de 46 punts, el doble -i amb molt més trellat polític- dels que va portar-li Mas l’estiu del 2014, i que van ser desatesos. A més dels assumptes referits al procés, inclosa la petició d’un referèndum vinculant, el document lamentava l’ alta conflictivitat institucional, plasmada en 57 recursos de la Generalitat al TC contra normes de l’Estat, 29 a la inversa i 16 temes que estan en negociació. L’informe recordava que els r ecursos contra nous tributs catalans, com el de dipòsits bancaris, implica poder recaptar més de 800 milions més cada any, que la Generalitat assumeix molt més del que li toca en matèria de dependència o que no rep el que correspondria en inversions, taxes judicials o IRPF per entitats.

Referint-se al dèficit i el FLA, Puigdemont va admetre “ algun pas però no podem dir que ha acabat el bloqueig institucional”. Amb el procés ni això. Rajoy, secundat pel PSOE i Ciutadans en aquest front i ja en campanya, arrossega l’executiu català a la unilateralitat.

Més continguts de