Rajoy va oferir un pacte per no portar el 9-N als tribunals
La condició era que Mas no comparegués aquella nit
BarcelonaJust uns dies abans del 9-N, el govern espanyol va oferir a la Generalitat un acord per evitar portar la consulta als tribunals. L’oferiment era que la Moncloa no emprendria accions legals contra la Generalitat i els seus líders si Artur Mas no sortia a valorar públicament els resultats de la votació. Aquest intent d’acord no es va acabar materialitzant i Mas va sortir aquella nit en roda de premsa al costat de l’aleshores vicepresidenta Joana Ortega, malgrat que no estava inicialment previst que el president comparegués. Tot plegat ho va revelar dilluns l’exconseller de la Presidència, Francesc Homs, al jutge del Tribunal Suprem, segons va avançar ahir El Periódico i va confirmar el mateix Homs a primera hora a Catalunya Ràdio.
L’actual portaveu a Madrid del PDC va concretar que, a través d’un “intermediari”, van rebre per telèfon el missatge de la Moncloa dient que la condició per no portar la consulta als tribunals era que el president no valorés públicament els resultats, segurament per evitar, d’una banda, la imatge d’un Mas reforçat políticament i, de l’altra, l’evidència que s’havia desacatat la suspensió del Tribunal Constitucional. La proposta, que ahir Homs va qualificar de “surrealista i ridícula”, no va quallar, però demostra, segons el dirigent del PDC, que “hi ha hagut arbitrarietat” a l’hora d’interposar la querella contra els promotors de la consulta i que el govern espanyol “fa anar el dret a conveniència”.
L’exconseller de la Presidència va insistir, com ja va fer davant del jutge, que la voluntat del Govern no era “desobeir” el TC -el procés participatiu estava suspès-, sinó “obeir” el mandat del Parlament.
El Govern i ERC hi treuen ferro
L’actual Govern no va voler atiar el foc i va passar de puntetes sobre les paraules d’Homs. Apel·lant al secret de les deliberacions del consell executiu, la consellera de la Presidència i portaveu, Neus Munté, va evitar aclarir si l’anterior Govern va debatre l’oferta del govern espanyol. Ara bé, davant la insistència de les preguntes, la portaveu de l’executiu va deixar clar que la compareixença de Mas valorant els resultats i les accions judicials que va emprendre després el govern espanyol demostren que no hi havia cap acord amb el PP. “No hi va haver cap pacte i si el pacte consistia en la condició que Mas no valorés el 9-N sobre la participació i els resultats, em remeto al que va succeir”, va insistir Munté.
A ERC també van provar de treure-hi ferro. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va assegurar que el seu partit no coneixia l’oferiment per no judicialitzar el 9-N i va descartar qualsevol polèmica amb el PDC per aquesta qüestió, ja que aleshores no formaven part del Govern. “És la reacció d’un Estat contra les cordes”, va dir Sabrià.
En la mateixa entrevista, Homs va admetre que al PDC estan disposats a “parlar” amb ERC sobre dir sí a un govern de Pedro Sánchez encara que no inclogui el referèndum. “Ho haurem de parlar i decidir conjuntament”, va afirmar perquè, al seu parer, tant important és el compromís de fer fora Mariano Rajoy com el de defensar una consulta. Tot i insistir que el referèndum és una “condició” per investir Sánchez -i ho va reiterar via Twitter posteriorment, on va negar que s’obri a un sí gratuït-, Homs també va afirmar que “la política té aquestes coses, que no ho pots abraçar tot”. El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va assegurar, taxatiu, que “ERC votarà no si no hi ha referèndum”, va sentenciar.
