Sabadell s’arremanga per fer net a l’Ajuntament
Impulsa un codi ètic i formarà funcionaris per superar l’‘estil Bustos’
SabadellLes eleccions municipals de l’any passat van girar com un mitjó l’Ajuntament de Sabadell. El pacte d’ERC i la Crida per Sabadell va posar fi a 16 anys de govern del PSC, profundament marcats per la batuta de Manuel Bustos i el cas Mercuri, que va situar la ciutat a l’epicentre del mapa de la corrupció. Assumien, doncs, un gran repte: recuperar la credibilitat d’una institució impregnada per un estil de governar que ha sigut denunciat durant anys per l’oposició i que encara ara passa factura. Mentre de portes enfora el consistori era nomenat el més transparent de tot l’estat espanyol l’any 2010 segons l’ONG Transparència Internacional, de portes endins s’havia teixit una presumpta trama urbanística que, en fer-se pública, va acabar amb la carrera política de Bustos.
“El desprestigi de l’entitat era evident”, assegura l’alcalde, Juli Fernàndez, d’ERC. Suprimir multes, pagar amb diners públics viatges privats, buscar càrrecs o feines per a familiars o afins, adjudicacions sota sospita. Aquestes són només algunes de les pràctiques que, segons el sumari del cas Mercuri, es promovien de manera habitual des de l’anterior alcaldia. El sobrenom “gran cap”, amb el qual es referien a Manuel Bustos els membres de la trama, il·lustra els tentacles que va consolidar per dominar la ciutat vallesana dins i fora del consistori. “El cas és un gran problema i un fre per a l’estructura tècnica d’aquest ajuntament. Cada vegada que hi ha una notícia o una nova imputació afecta els treballadors”, admet l’alcalde.
Un cop Fernàndez es va posar al capdavant del consistori, calia fer net de tota pràctica que pogués ser susceptible d’estar sota sospita i canviar unes maneres de fer que s’havien interioritzat com a part de la normalitat. ¿Com s’havia de començar a actuar en un ajuntament on s’havien de desfer les dinàmiques establertes i fer-les transparents per als sabadellencs? D’entrada, tallant tot vincle amb la presumpta xarxa clientelar que, segons dibuixa el sumari de Mercuri, tenia Bustos.
Molts dels càrrecs de confiança ja van deixar de ser-ho amb el canvi de govern -els onze càrrecs eventuals que hi havia s’han reduït a quatre- però fer canvis en l’estructura funcionarial era una feina complexa. “S’esperaven més canvis i més ràpids”, reconeix una persona coneixedora de la gestió feta i que assegura que el govern està actuant amb molta cautela. Per ara, s’han ressituat certs càrrecs d’algunes àrees com Comunicació i s'han canviat els directors d'àrea, però s’han mantingut els caps de serveis. Fernàndez apunta que en la nova etapa que ha encetat es pretén “tenir en compte el valor professional dels treballadors de la casa” i “retornar a l’estructura tècnica el seu valor”. Però fer quallar “un nou tarannà” o “noves maneres de fer” pot topar amb algunes reticències. La solució: buscar un àrbitre extern que dicti quines conductes dels càrrecs electes i treballadors són impròpies i quines no.
Un pla en quatre fases
La regidora de Transparència, Elena Hinojo, explica que dins del pla d’integritat institucional que impulsa l’equip de govern s’inclou l’elaboració, durant aquest any, d’un codi ètic que fixi una “cultura i unes pràctiques d’actuació estandarditzades” i doti els treballadors d’eines de detecció i denúncia de conductes poc ètiques.
El pla consta de quatre fases. D’entrada, tant els regidors del govern com els de l’oposició han fet una formació de dues hores a càrrec de l’Oficina Antifrau de Catalunya. El pròxim pas serà la sensibilització dels comandaments i directius del consistori amb una formació de cinc hores que faran prop d’un centenar de treballadors. Fer una anàlisi de riscos i de les àrees de vulnerabilitat serà l’objectiu de la tercera fase. L’última se centrarà a fixar els mecanismes de protecció i de minimització del risc.
“El pla té vocació de perdurar i està plantejat en positiu”, defensa Hinojo. Es tracta que, més enllà de saber com han de procedir, els treballadors tinguin també els canals de comunicació per denunciar qualsevol mala praxi. De fet, en esclatar el cas Mercuri, a una part dels sabadellencs no els va agafar del tot per sorpresa. L’anomenat estil Bustos, amb tants adeptes com detractors, no era cap secret.
