Suárez va frenar un referèndum per la república
Les enquestes donaven per feta la caiguda del rei, segons una entrevista que ara ha vist la llum
Barcelona“Jo no vaig votar cap rei”. La samarreta del diputat d’Units Podem Diego Cañamero va centrar l’atenció en el ple solemne d’obertura de les Corts de dijous, on un altre parlamentari va ensenyar una bandera republicana davant de Felip VI. La història podria haver sigut ben diferent, però: Adolfo Suárez va frenar quan era president del govern espanyol un referèndum que, si s’hagués celebrat, podria haver convertit Espanya en una república.
Suárez, mort el 2014, ho va explicar en una entrevista emesa el 1995 a Antena 3 sense el fragment en què el president durant la Transició (entre el 1976 i el 1981) explica les seves maniobres. La Sexta el va rescatar dels arxius i el va emetre ahir.
Suárez detalla els fets quan li pregunten per la legitimitat de la monarquia. Però pren precaucions: insinua que és un off the record -“No ho explicaré”, diu- i es tapa el micròfon intentant que les seves paraules no siguin enregistrades. Però queda gravat: “La major part dels presidents estrangers em demanaven un referèndum sobre monarquia o república, en aquell moment”, confessa el líder centrista. Per què no el va fer? Perquè els ciutadans haurien optat per fer caure el rei. “Fèiem enquestes i perdíem”, reconeix.
El principal impulsor de les pressions internacionals, segons el mateix Suárez, era Felipe González, el líder d’un PSOE que en el congrés de Suresnes del 1974, amb Franco encara viu, apostava per una “república federal de les nacionalitats que integren l’estat espanyol”. “Era Felipe qui els hi demanava als altres que demanessin [el referèndum]”, exposa Suárez.
En una Espanya en plena convulsió, amb el franquisme totalment instal·lat en totes les institucions, Suárez no volia assumir el cost de fer caure Joan Carles I, que tot i ser designat per Franco havia encarregat al dirigent centrista el disseny de la democràcia. La via per fer-ho va ser precisament lligar la reforma democràtica a la monarquia. Suárez va incloure la institució a la llei de reforma política. La norma va ser aprovada per unes Corts franquistes que assumien així la seva dissolució. I posteriorment va ser ratificada en un referèndum, amb el 80% de vots favorables i la participació del 77% dels espanyols. Amb l’aval ciutadà, Suárez ja tenia un argument per respondre a les pressions internacionals: “Vaig posar la paraula monarquia i la paraula rei a la llei, i així ja vaig dir que ho havia sotmès a referèndum”, diu a l’entrevista.
Una institució en crisi
La resta de la història ja és coneguda. Suárez va pilotar la reforma política i la Constitució va configurar Espanya com una monarquia parlamentària. La institució va consolidar-se i fins fa un lustre va tenir el suport majoritari dels espanyols. El rei sempre sortia ben parat del CIS, que pregunta des del 1994 per la confiança en la monarquia. El 2011 va rebre el primer suspens, just abans que esclatés la cascada d’escàndols -de la caça d’elefants al cas Urdangarin- que van acabar amb la seva abdicació, el 2014.
Ara els ciutadans aproven FelipVI però suspenen la monarquia. A la cambra, però, troba el suport de pràcticament tots els grans partits -una de les primeres renúncies del PSOE va ser la república-, amb l’única excepció d’Units Podem. Cañamero ho expressava amb la seva samarreta, i ara el diputat lila ja sap que si no va poder votar el rei va ser perquè Suárez ho va evitar.
