BarcelonaEl desllorigador del 9-N
22 d’octubre del 2014. Poc més de tres setmanes abans de la consulta del 9-N la situació era crítica: a l’última reunió de Pedralbes s’havia produït una trencadissa entre Mas i la CUP, a favor de trobar una fórmula alternativa per saltar-se el veto del TC, i ERC i ICV-EUiA, que reclamaven tornar al pla inicial i plantar cara a l’Estat per forçar la votació sota el paraigua del decret suspès. El bloqueig es va resoldre amb una reunió privada entre Artur Mas i Oriol Junqueras a la Generalitat que va permetre una unitat d’acció per acabar celebrant el procés participatiu.
La llista unitària
Malgrat que Artur Mas i Oriol Junqueras havien acordat anar per separat el 27-S, després de les eleccions municipals el president va llançar la seva proposta de llista independentista impulsada per les entitats civils amb la possibilitat d’encapçalar-la (o no). Després de dies d’incertesa i d’haver entrat en escena l’opció de la llista civil sense polítics, CDC i ERC van acordar el 13 de juliol, en una cimera a la Generalitat, presentar-se a les eleccions en una llista conjunta liderada per la societat civil. De les reunions en va néixer Junts pel Sí.
La fórmula per al plebiscit
Després de l’èxit del 9-N, l’independentisme va entrar en una fase de bloqueig que no es va trencar fins al 14 de gener. La discussió se centrava en quina fórmula era la més idònia per concórrer a unes eleccions anticipades que havien de servir de plebiscit. El president, Artur Mas, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, en presència de les entitats sobiranistes, van acordar “reafirmar” l’entesa per acabar la legislatura -sense govern d’unitat-, culminar les estructures d’estat, posar data a les eleccions anticipades (que Mas va fixar el 27-S) i concórrer als comicis en llistes separades amb full de ruta comú.
