La campanya per al registre de catalans a l’exterior, sota la lupa
El Govern instava a inscriure’s per participar en el “futur” del país
BarcelonaAmb l’objectiu de demostrar que el registre de catalans a l’exterior vol servir de cens per al referèndum de l’1 d’octubre, la investigació busca qualsevol indici que aboni aquesta tesi per buscar les pessigolles al Govern. Per això, la fiscalia va iniciar al març la investigació basant-se en la campanya institucional que la Generalitat va publicar en alguns mitjans en què es veia un mapa de Catalunya i a sobre la pregunta “Sí o no?” I, per això, ara també està en el punt de mira el brífing per a les agències de publicitat que va preparar el departament d’Exteriors en què es detalla com ha de ser la campanya, al qual ha tingut accés l’ARA.
Tot i que en el document -que es va remetre del Govern al Parlament en el marc d’una resposta parlamentària feta al març-, no es fa cap al·lusió directa al referèndum, tot i que sí que es fa especial incidència que la campanya ha de deixar clar que el “missatge clau” sigui que inscriure’s en el registre de catalans a l’exterior permetrà participar en el “futur” de Catalunya. En concret, en el punt quart del document -que es pot consultar a l’Ara.cat-, el departament d’Exteriors explica una proposta de vídeo per difondre a través de les xarxes socials.
Un vídeo que es vol que enumeri els avantatges d’inscriure’s al registre “d’una manera institucional i, fins i tot, grisa” per, després, passar a explicar un últim avantatge que “ocupés tota la pantalla, en color, destacat, i en què es llegís ben gran «ALTRES*»”. Un “ALTRES*” que, apunta el document, “podria anar acompanyat d’una lletra petita que expliqués subtilment l’asterisc, apel·lant simplement el futur de Catalunya, per exemple”. D’aquesta manera, apunta el brífing, “s’entendria el significat d’aquest «ALTRES*» i el missatge clau de la campanya acabaria sent aquest”. Unes explicacions que abonen les sospites dels investigadors que es tracta d’un cens per al referèndum.
Sense al·lusions a l’1-0
Tanmateix, tot i que en el quart punt es fa referència a aquest “ALTRES*”, en cap moment del brífing que va elaborar el departament d’Exteriors es parla explícitament del referèndum. De fet, en l’apartat d’objectius només hi apareix la voluntat de “donar a conèixer el registre, promoure la inscripció i actualitzar dades dels catalans que ja hi estan inscrits”, oferir els avantatges que suposa inscriure-s’hi i comunicar que registrar-s’hi és “fàcil i àgil”, ja que es pot fer en només tres passos.
Pel que fa al missatge, el document només concreta que s’ha de fer arribar tant als catalans a l’exterior com als que viuen a Catalunya però tenen familiars i amics a fora. Així mateix, estableix que cal que quedin clars els avantatges d’inscriure-s’hi, entre els quals situa la possibilitat de disposar d’una targeta sanitària d’assistència bàsica per a les estades temporals a Catalunya, del carnet de biblioteques de la Generalitat per al préstec de llibres electrònics i del Carnet Jove.
Totes aquestes peticions van quedar recollides en la campanya que finalment va difondre la Generalitat -el vídeo encara està disponible a internet- i en l’anunci difós a la premsa, en el qual la Generalitat convidava els catalans a l’exterior a apuntar-se al registre -creat el 2014- per “fer sentir la veu” i, sobre un mapa de Catalunya, s’hi llegia una pregunta: “Sí o no?” A més, l’anunci també afegia el següent: “Tens familiars o amics que viuen fora de Catalunya? Ja s’han inscrit al registre de catalans residents a l’exterior? Suma-t’hi. Podran tenir molts avantatges i fer sentir la seva veu”.
Malgrat que el document forma part d’una resposta que el mateix Govern va remetre al Parlament en el marc d’una pregunta parlamentària feta al març, fonts d’Exteriors consultades per l’ARA han assegurat que no reconeixen el document del brífing. Dins del mateix expedient enviat al Parlament, la Generalitat hi va aportar també el cost del contracte amb l’empresa creativa que va dissenyar la campanya -10.829,5 euros-. El procediment investigat per la Guàrdia Civil el va fer el departament de Presidència, que és qui centralitza la gestió de les campanyes institucionals a través de l’àrea de Difusió.
