Publicitat
Publicitat

ELECCIONS PLEBISCITÀRIES

Una candidatura sobiranista sense polítics fregaria el 50% dels vots

Un sondeig d’Òmnium a què ha tingut accés l’ARA revela que la llista cívica s’imposaria amb 75 diputats

El debat sobre les llistes per a les eleccions del 27-S ha fet un gir aquesta setmana amb l’aparició d’una nova proposta: presentar una “llista per la independència” formada per independents, sense cap polític en actiu. És un intent de trobar un desllorigador al debat que estressa el sobiranisme, i que busca evitar la interferència de la dinàmica de competició entre partits en el plebiscit en què es vol convertir el 27-S. Aquesta hipòtesi ha anat guanyant força en els últims dies entre les entitats i partits sobiranistes i, segons una enquesta encarregada per Òmnium a què ha tingut accés l’ARA, seria un bon negoci per al sobiranisme. Una llista així, ara mateix, fregaria el 50% dels vots i obtindria una àmplia majoria al Parlament, de 75 escons enfront dels 35 dels partits constitucionalistes i els 25 de formacions partidàries del dret a decidir però no de la independència (ICV i UDC).

Millor que separats

L’efecte del sistema electoral beneficia la llista apartidista

Això suposa uns 5 punts més dels que obtindrien els partits sobiranistes amb les seves sigles i per separat. L’efecte mecànic del sistema electoral, en aquest cas, ajudaria que la traducció en escons del 5% addicional fos força significativa, de fins a 8 diputats, sobretot per l’efecte que tindria una llista tan majoritària a les demarcacions petites.

En l’escenari de les llistes de partit, CDC tornaria a guanyar les eleccions però obtindria només 30 diputats. ERC repetiria com a segona força amb 25 diputats, i Catalunya en Comú i C’s s’enfilarien als voltants dels 21-22 escons. El PSC quedaria amb 15, la CUP amb 12, el PP amb 8 i UDC amb 2. La formació de Duran i Lleida podria entrar pels pèls al Parlament, però no és descartable que en quedés fora.

El paper de la CUP

Sense l’esquerra independentista la llista civil seria perjudicial

Així, sembla que electoralment l’independentisme en podria treure rendiment. Ara bé, hi ha una condició important. Les dades, que es basen en la presentació aleatòria de diversos escenaris als enquestats, apunten clarament a la necessitat que la CUP avali aquesta opció. Una llista independentista sense polítics, però que no comptés amb el suport de la CUP, quedaria per sota de la suma de CDC i ERC per separat i seria perjudicial per al conjunt del sobiranisme, que es quedaria amb el 40% del vot i 62 escons.

D’una banda, no aprofitaria l’efecte del sistema electoral i, de l’altra, generaria pèrdues cap a altres forces o cap a la indecisió de votants a qui potser aquesta opció no els satisfà. De fet, aquestes dades quadren amb l’evidència de fa uns mesos, que apuntava que una coalició de CDC i ERC seria un mal negoci per al sobiranisme. Sembla que, als ulls d’alguns votants, el fet que la CUP concorri tota sola a les eleccions fa que la “llista per la independència” no es converteixi de veritat en una autèntica llista transversal. La hipòtesi d’una llista d’independents amb el suport de CDC i ERC i amb la CUP per separat és pitjor per al conjunt del sobiranisme que no pas llistes de partit, que posarien el conjunt del sobiranisme en el 44% dels vots, que es traduiria en uns 67 escons, a un sol diputat de la majoria absoluta.

La llista de més consens

La candidatura civil aprofita més els mecanismes institucionals

Cal tenir en compte que aquestes dades responen a una hipòtesi que encara no s’ha materialitzat i que, per tant, les coses poden evolucionar en direccions diverses fins al dia de les eleccions. D’entrada, però, sembla que la fórmula de la llista apartidista suscita més consens ciutadà i aprofita millor els mecanismes institucionals (de la llei electoral) que no pas les altres opcions. En bona part, la diferència de resultats estimats entre les alternatives que hi ha sobre la taula té a veure amb la indecisió que generen les opcions de llistes de partit o d’una llista només amb el suport de CDC i ERC en un segment de l’electorat sobiranista, i en algunes pèrdues cap a Catalunya en Comú.

De fet, si la llista sense polítics obté els millors resultats és fonamentalment perquè té una gran capacitat de retenció del vot independentista i, alhora, arrossega una part dels votants que ara com ara estan indecisos. Curiosament, les dades suggereixen que són els votants de la CUP i d’ERC els que més fidelitat tindrien en cas que es conformés aquesta alternativa electoral apartidista: fins a un 93% dels primers i un 86% dels segons apostarien per aquesta llista. Entre els votants de CDC, un 78% tenen clar que hi donarien suport, i un 15% es mostren indecisos. A més, aquesta llista podria atreure fins a un 24% dels que, si hi ha candidatures de partit, encara no saben què farien. En canvi, les taxes de retenció serien molt més baixes en cas que la CUP quedés fora de l’operació. D’una banda, perquè una part dels votants d’Esquerra anirien cap a Catalunya en Comú o la CUP i, de l’altra, perquè no arrossegaria tants indecisos ni tants votants convergents. Tots els indicis suggereixen que la llista apartidista pot suscitar consens ampli amb la condició que tingui el suport de tots els actors del sobiranisme.

Panorama cristal·litzat

No hi ha grans transvasaments, però els marges són importants

En general, el panorama que dibuixa l’enquesta està força definit. No hi ha grans transvasaments de vot entre blocs, només petits moviments, segons l’escenari, entre el vot sobiranista i la indecisió i, en menor grau, entre el sobiranisme i els partits del dret a decidir. És un símptoma clar que el debat sobre la independència és madur i que la gran majoria dels catalans i les catalanes tenen una posició presa. Només un gran canvi d’escenari podria alterar significativament uns alineaments que han anat cristal·litzant. Ara bé, en els marges, en uns pocs punts percentuals, hi ha la clau de tot. Potser seran 100.000 vots els que acabaran decidint si el procés sobiranista avança o s’estavella.

Fitxa tècnica de l'enquesta:

  • Enquesta realitzada per l’empresa GAPS de l’1 al 3 de juliol de 2015.
  • 820 entrevistes CATI a població de Catalunya (nacionalitat espanyola/catalana) de 18 i més anys amb quotes de sexe i edat, àmbit territorial i grandària d’hàbitat.
  • Marge d’error +/-3,42% per a un nivell de confiança del 95% i sota el supòsit de màxima indeterminació (p=q=0.5).
RE

Més continguts de