Publicitat

El català deixa de ser un requisit per fer-se funcionari a les Balears

A partir d'ara, els ajuntaments podran decidir si inclouen la denominació castellana del municipi en el nom oficial

El Govern Balear ha aprovat avui la modificació de la llei de funció pública per la qual el català, a partir d'ara, deixa de ser un requisit per treballar a l'administració autonòmica i serà un mèrit, encara que hi ha diversos casos en què continuarà sent un requisit, com en l'educació.

La modificació ha quedat validada com a projecte de llei i ara seguirà el seu tràmit legislatiu al Parlament balear, segons ha explicat el portaveu de l'executiu autonòmic, Rafael Bosch, després de la reunió del Consell de Govern celebrada avui a Alaior (Menorca).

Amb aquesta reforma, ha assenyalat, "es pretenen instrumentar les mesures necessàries perquè els processos selectius permetin l'accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell en l'administració balear, sense que la falta d'acreditació oficial d'un determinat nivell de català constitueixi, d'entrada, un obstacle".

Ha explicat que, un cop s'hagin incorporat a l'administració les persones que no tinguin un determinat nivell de català, podran formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana amb la col·laboració de la mateixa administració mitjançant la realització de cursos.

S'han previst diverses excepcions. Entre els casos en què el català seguirà sent un requisit destaquen l'accés a llocs en la funció pública docent, que es regirà per la seva normativa reglamentària pròpia, i per accedir a llocs de treball amb funcions d'assessorament lingüístic.

A més, s'exigirà el coneixement del català com a requisit per ocupar llocs en els quals la funció principal sigui l'atenció al públic i la recepció telefònica, així com a aquells que tinguin com a funció principal la informació a l'alumnat en els centres educatius.

Bosch ha explicat que per dur a terme aquesta modificació s'ha aplicat la legislació vigent, així com diferents sentències judicials.

A partir d'ara, cada ajuntament de les Balears, a través del ple municipal, podrà proposar la inclusió de la fórmula castellana en la denominació del municipi juntament amb la fórmula catalana.

Es reconeix com a òrgan competent cada Consell Insular per decidir si vol la toponímia de cada illa només en català o en totes dues llengües.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

XARXES SOCIALS

  • Twitter ”@ARApolitica”
PUBLICITAT