La conselleria de Treball ultima l’agència de protecció social
La fórmula final s’ha de “consensuar” amb tots els “agents” del procés de desconnexió
Barcelona1 d’agost del 2015. Aquest era el termini que el Parlament havia fixat al Govern perquè presentés un esborrany de l’avantprojecte de llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social (ACPS), d’acord amb una moció d’ERC aprovada a la cambra parlamentària l’any passat. El març del 2016 la conselleria de Treball enllesteix el projecte de llei que ha de donar lloc a aquesta agència, embrió de la futura seguretat social catalana, “com més aviat millor”, segons detallen a l’ARA fonts del departament de Dolors Bassa.
D’entrada, es tracta d’un canvi des del punt de vista organitzatiu que només implicaria que la nova agència gestionés totes les prestacions que ara tramiten diferents departaments i són competència de la Generalitat. A hores d’ara la conselleria ja disposa de treballs previs sobre el futur projecte de llei que ha de crear l’ACPS, però les fonts consultades insisteixen que hi ha la voluntat de “consensuar” el projecte amb tots els “agents” del procés independentista. Principalment, amb la CUP com a soci parlamentari, però també es vol parlar amb Catalunya Sí que es Pot. Perquè el projecte sigui assumit per tot el Govern, l’hauran de validar els òrgans de nova creació destinats a desenvolupar l’autogovern i la coordinació interna de l’executiu. Dels dos ens més rellevants, un depèn de Presidència, sota la batuta de l’excomissionat Carles Viver i Pi-Sunyer i destinada al disseny de les estructures d’estat. L’altre, sota el paraigua del vicepresident, Oriol Junqueras, està dirigida pel politòleg Josep M. Reniu i controlarà la implementació de les estructures.
La voluntat de Treball és aplicar un esquema “similar” al de l’administració tributària catalana, segons expliquen fonts consultades. És a dir, crear aquesta agència de protecció social com un òrgan equiparable a l’actual Hisenda catalana perquè assumeixi les competències que té la Generalitat actualment en prestacions socials. D’aquesta manera, el que s’estaria fent és desenvolupar l’Estatut mentre, en paral·lel, el Parlament prepara la legislació que ha de vertebrar la seguretat social catalana en un eventual estat independent. Una de les tres lleis de desconnexió, la denominada llei integral de protecció social catalana, definirà el model de seguretat social a Catalunya. La d’administració tributària i règim jurídic concretaran, respectivament, la Hisenda pròpia i els termes de la desconnexió amb l’Estat. A parer de Treball, l’ACPS ha d’estar a punt per assumir les competències que té la Seguretat Social espanyola.
Aquest desenvolupament en dues fases és, de fet, el que indica el Consell Assessor per a la Transició Nacional. En el seu informe sobre la seguretat social catalana recomana crear “com més aviat millor” aquesta agència, a la qual en un primer estadi s’atribuirien les prestacions de protecció social pròpies o transferides per l’Estat que ara gestionen les conselleries de Treball, Empresa i Salut. Progressivament s’hi incorporaran les prestacions que ara són competència de Madrid.
Què estaria en mans de l’ACPS?
Les prestacions que ara gestiona directament la Generalitat són les de caràcter personal relacionades amb els afers socials -sobretot de l’àmbit de la dependència-, prestacions relacionades amb la justícia, la mobilitat, la renda mínima d’inserció, les beques menjador i també les pensions no contributives que l’agència espanyola té delegades a la Generalitat. “És una anomalia administrativa que no tinguem una agència de protecció social”, assenyalen des de la conselleria, que defensen la creació de l’agència com una reforma dirigida a millorar l’“eficiència” i l’organització administrativa. També asseguren que en un primer moment no tindrà nous costos, ja que es tracta de reorganitzar els actuals recursos distribuïts per conselleries de manera diferent.
¿Es tem un altre plet davant del Tribunal Constitucional? Tot i que els consultats admeten que és una possibilitat que s’impugni l’agència als tribunals, consideren que es mouen en el marc estatutari. Esgrimeixen que hi ha “moltes regions” amb competències de protecció social que gestionen de manera centralitzada les prestacions. El Govern, doncs, en el camí cap al nou estat català comença per desplegar les competències de l’Estatut que encara no havia posat en acció.
