Un procés ràpid per esquivar les traves de l’Estat

Barcelona“No ens ho posaran gens fàcil però tenim clar que, si l’estat espanyol bloqueja el Govern o el Parlament, procedirem igualment a la proclamació d’independència”. D’aquesta manera, el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, va obrir dilluns la porta a la unilateralitat del procés i a obviar els “obstacles” que pugui posar l’aparell de l’Estat. El full de ruta de CDC, ERC i les entitats del sobiranisme civil estableix que, si hi ha majoria independentista el 27-S, es farà una declaració d’inici del procés d’independència i es prepararan les estructures d’estat per prémer el botó de la desconnexió. Quines conseqüències té la unilateralitat? Diversos juristes assenyalen possibles escenaris i solucions.

La majoria necessària

Els experts coincideixen a comptar diputats i no vots

Comptar vots o escons? Aquesta és una de les preguntes que encara no ha contestat el sobiranisme. De moment, es limiten a dir que el seu objectiu és reunir el “màxim” de suports. Els experts consultats, però, coincideixen que les regles del joc que s’aplicaran seran les d’unes eleccions i que, per tant, la victòria s’haurà de mesurar en diputats. La “majoria absoluta és suficient”, assenyala l’especialista en dret constitucional Marcel Mateu, que recorda que són iniciatives parlamentàries.

Les estructures d’estat

La fase més incerta és entre la declaració i la proclamació

Què implica la declaració d’inici del procés d’independència? Informar l’Estat i la comunitat internacional i preparar les estructures d’estat per materialitzar la desconnexió, diu el full de ruta. És en aquest punt que l’Estat pot impugnar les resolucions o disposicions que es produeixin per paralitzar el procés. De fet, el Tribunal Constitucional ja ha suspès el Comissionat per a la Transició Nacional, encarregat de dissenyar-les. El professor de dret constitucional de la UB Joan Ridao assenyala que l’Estat “només pot impugnar actes jurídics, si no hi ha resolucions no pot actuar”. Ara bé, ¿com es posa a punt la desconnexió si no hi ha actuacions executives? “Entrem en una fase desconeguda, fins i tot en dret comparat”, afirma el jurista.

La clàusula de salvaguarda

La llei de transitorietat jurídica materialitzarà la desconnexió

El catedràtic de filosofia del dret Josep Maria Vilajosana apunta que en el full de ruta ja s’especifica quin camí se seguirà quan l’Estat posi obstacles en el full de ruta: “Es procedirà a la proclamació d’independència”. Ell l’anomena “clàusula de salvaguarda”. Si el govern espanyol porta la Generalitat als tribunals no es tracta d’esperar-se a la resolució del plet sinó de “canviar de font de legalitat”. La clau des del punt de vista jurídic, explica Vilajosana, és la “desconnexió”: les accions del Govern deixen d’emmarcar-se en la Constitució i passen a obeir el corpus jurídic de l’estat català. És el que en el full de ruta es diu “llei de transitorietat jurídica”, on s’assenyalaran les lleis vigents actualment que s’aplicarien al nou estat.

Un procés contra rellotge

La resolució dels plets no es produirà abans de 18 mesos

Marcel Mateu assenyala que el període entre la declaració d’inici del procés d’independència i la proclamació “hauria de ser tan breu com fos possible”. Explica que si des de Madrid es prenen mesures administratives o penals contra les autoritats catalanes, ja siguin polítics o funcionaris, s’obriran procediments judicials que són “llargs”, de més de 18 mesos -el període màxim fixat per assolir la independència després del 27-S-. La manera d’evitar possibles conseqüències administratives o penals per al president de la Generalitat, els consellers o els diputats seria “córrer més que ells”. Un cop proclamada la independència, a parer de Mateu, no es podrien demanar responsabilitats.

Els instruments de l’Estat

Té a l’abast declarar l’estat de setge o suspendre l’autonomia

Els últims dies, des de Madrid, insisteixen que la independència “no es produirà”. De quines vies disposen per evitar-la? El catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós insisteix que les accions anirien de menys a més intenses, tal com estableix la “gradualitat” de l’ordenament jurídic. És a dir, en cas de desobediència el govern espanyol primer impugnaria els actes jurídics, tal com va fer en el procés participatiu del 9-N o en la declaració de sobirania. Si després dels requeriments judicials les autoritats catalanes no cedissin, Madrid podria activar l’article 155 de la Constitució -que no s’ha aplicat mai-. Aquest article, un tema recurrent els últims temps, permet al govern central adoptar les mesures necessàries per obligar una autonomia a complir “forçosament” les seves obligacions. Arbós apunta, però, que l’obligatorietat no és automàtica.

Per aplicar el 155 hi ha d’haver un requeriment formal al president de la Generalitat i, si aquest l’obvia, el govern espanyol ha de portar una proposta de resolució al Senat. La cambra baixa ha d’autoritzar, per majoria absoluta, el govern de l’Estat per dur a terme les accions coercitives. Però no s’acaba aquí el procediment. El govern de Mariano Rajoy -si guanyés les eleccions generals- podria declarar l’estat de setge, un supòsit que Arbós qualifica d’“excessiu” i “amb conseqüències enormes”. La Constitució permet declarar aquest estat “quan es produeixi o amenaci de produir-se una insurrecció o un acte de força contra la sobirania o la independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional”. Així, apunta que tot depèn del significat jurídic que es doni a la “insurrecció”. Si s’entén que implica “violència”, no es podrà aplicar, ja que fins ara el procés ha sigut “pacífic” i “democràtic”.

El PP ordeix un pla per boicotejar el 27-S

El PP estudia presentar una moció de censura contra el president de la Generalitat, Artur Mas, amb l’objectiu d’impedir la convocatòria del 27-S i retardar, així, els comicis, de manera que es dinamitaria l’estratègia d’associar aquest dia de setembre a les eleccions “plebiscitàries”. Es tracta d’una maniobra parlamentària que necessitaria la complicitat d’un segon grup parlamentari, cosa que sembla que podria frenar els plans dels populars. Tot i això, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va admetre des dels passadissos del Parlament que el seu partit ho està “analitzant i estudiant”. Fonts de la formació asseguren que la proposta voltava ahir pels despatxos populars.