Les fonts de l’expansió de Ciutadans i la CUP

Politòleg de la UBLes grans novetats de les eleccions de diumenge van ser, sens dubte, l’espectacular ascens de Ciutadans, que s’enfila fins als 25 escons, i el creixement significatiu de la CUP, que passa dels tres escons amb què va debutar al Parlament fins als 10 actuals. Les dues formacions més noves de l’arc parlamentari són les que més creixen i certifiquen, així, que el sistema de partits català està en ple procés de transformació.

Aquests dos fenòmens electorals mereixen una atenció especial, doncs. Ciutadans ha guanyat pràcticament 460.000 nous votants i 10 punts percentuals. És un avenç especialment significatiu, que es produeix en un context de forta polarització entorn de la qüestió nacional, de desgast de les grans formacions polítiques espanyoles i, sobretot, d’expansió del partit de Rivera a tot l’Estat. Una expansió que ha tingut l’impuls d’una gran exposició mediàtica i un ampli suport financer. Com han verbalitzat alguns poders econòmics, Ciutadans és un bon antídot per contrarestar, alhora, el fenomen Podem i el sobiranisme català. En aquest marc, Ciutadans ha suavitzat, si més no formalment, el seu discurs espanyolista i ha apostat per donar més pes a la qüestió de la regeneració política i les reformes econòmiques.

I tot plegat s’ha traduït en un gran èxit per a la formació encapçalada per Inés Arrimadas. Tot i quedar molt lluny de la primera força política, i de no tenir cap possibilitat de formar un govern alternatiu, Ciutadans adquireix una posició clau en el nou mapa polític català. D’on ve aquest creixement tan fort? A primer cop d’ull observem que el seu creixement es concentra en els municipis costaners, des del sud del Tarragonès fins a l’àrea metropolitana de Barcelona i la costa central gironina. A les comarques interiors, tret de Lleida i la Vall d’Aran, no sembla que Ciutadans hi hagi penetrat amb força.

Però més enllà d’això, si ens fixem en la distribució per municipis del seu creixement, observem algunes pautes interessants. Tot i que encara no disposem de les dades adequades per estimar amb precisió els transvasaments de vot, observem una coincidència molt clara i forta entre les pèrdues del PP i l’ascens de Ciutadans. Allà on García Albiol ha empitjorat més els seus resultats és on Arrimadas ha crescut més. Era un transvasament ja apuntat a les enquestes i, a més, el vam observar també en altres territoris de l’Estat al maig. Un transvasament aparentment més feble, però també present, és el del PSC cap a Ciutadans. Arrimadas ha sigut la candidata més votada en molts municipis on tradicionalment guanyava el PSC, i les dades suggereixen un cert transvasament directe de vot, per bé que molt menor.

Però les pèrdues del PP (uns 123.000 vots) i del PSC (que pràcticament s’ha mantingut estable) no són suficients, ni de bon tros, per explicar el creixement de Ciutadans. El fort creixement de la participació també sembla que està relacionat amb aquesta expansió electoral tan notable. Tot i que la relació no és tan clara com amb les pèrdues del PP, perquè el creixement de la participació ha sigut relativament homogeni, sí que observem com el principal beneficiari de la mobilització addicional en aquestes eleccions hauria sigut Ciutadans. També Catalunya Sí que es Pot ha mobilitzat una part de nou electorat (que ha compensat amb pèrdues cap a altres partits), però les dades apunten que Ciutadans ha sigut la principal destinació d’aquest nou votant. Podeu veure als mapes interactius de l'ARA.

Vots a Ciutadans per municipis

D’on surten els vots cupaires

La CUP, per la seva banda, també ha experimentat una forta expansió electoral. El protagonisme dels diputats de la CUP durant aquesta legislatura, i el seu paper com a oposició en matèria socioeconòmica al Govern, però amb una posició clarament independentista, han catapultat la candidatura anticapitalista fins a una posició clau en el nou Parlament. Tot i ser el grup parlamentari més petit de la cambra, tot apunta que tindran un paper central en la conformació de majories.

Fa temps que les enquestes detectaven un bon resultat de la CUP i, finalment, s’ha quedat en la franja alta de les seves expectatives. D’on ve aquest vot? Durant el debat sobre si s’havia de conformar una llista independentista unitària, una de les qüestions que es va plantejar era la possible fuga de votants d’ERC cap a la CUP. Alguns analistes van interpretar la tria de candidats de Junts pel Sí, en part, com una resposta a aquests temors. Sembla, pel que diuen les dades, que efectivament un segment no menyspreable de votants de les formacions que conformen Junts pel Sí ha anat a parar a la CUP en aquesta ocasió. Però no és l’única font del creixement cupaire. Allà on CSQP ha perdut més pes en relació a Iniciativa el 2012 és precisament on la CUP ha crescut més. Així doncs, sembla que un segment de l’electorat d’ICV ha optat en aquesta ocasió per la llista encapçalada, a Barcelona, per Antonio Baños. Tot plegat configura un nou mapa polític que augura una legislatura intensa al Parlament de Catalunya.

Vots a la CUP per municipis

Aquí podeu veure tots els mapes interactius del 27-S de l'ARA.