Un garbuix legal que limita el dret a accedir a un habitatge

BarcelonaLa vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría s’afanyava ahir a circumscriure el recurs contra la llei 24/2015 a simples “aspectes processals i civils” en entendre que la norma catalana lamina el dret a la propietat i, també, la igualtat entre tots els espanyols. La realitat, però, és que el recurs del govern espanyol qüestiona més de la meitat de la llei catalana, atès que porta al TC cinc dels nou articles que té, i representa també un cop de porta a les entitats socials, que defensaven la norma perquè era útil per aturar desnonaments i talls d’aigua, llum i gas.

Els articles que l’executiu del PP impugna afecten el cos central de la llei, que anteposava l’habitatge com a dret social abans que com a propietat. Així, tot i que manté que la Generalitat pot constituir un fons per aturar els talls de subministrament, nega la possibilitat d’una mediació potent abans d’un procés judicial. També salvaguarda els grans propietaris, que amb la norma catalana estaven obligats a oferir lloguers socials a les famílies en risc d’exclusió abans de desnonar-les o, també, a cedir pisos buits.

Mediació extrajudicial

La llei catalana reforçava la mediació prèvia a un judici

Demanar “un procediment extrajudicial per a la resolució d’una situació de sobreendeutament” era un dret que la llei 24/2015 conferia als consumidors. Malgrat que la norma supeditava aquesta mediació a la revisió posterior d’un jutge, el govern espanyol la redueix encara més i, a la pràctica, l’anul·la per preservar un dret processal únic a tot l’Estat.

Extinció del deute

El recurs suposa, en la pràctica, que no es pugui cancel·lar el deute

La mediació extrajudicial que fixava el Govern admetia en l’article 3 de la llei que, malgrat que per cobrir un deute es poden liquidar tots els actius del consumidor, en funció de les “circumstàncies personals” un jutge podria acordar “la cancel·lació dels imports no satisfets”. Aquesta dació en pagament seria única a l’Estat, i l’executiu espanyol també la recorre davant del TC.

Defensar la propietat

Els “grans tenidors” d’immobles no hauran de cedir els pisos buits

No és possible supeditar el dret de propietat a certs condicionants, tal com volia el Parlament. Això suposa deixar sense efecte la definició dels anomenats grans propietaris. Aquests “grans tenidors” d’habitatge eren els principals damnificats de la norma catalana, que els identificava com aquells amb una superfície habitable de més de 1.250 m i els feia assumir la major part dels costos d’assegurar una llar a totes les persones en risc d’exclusió.

Lloguer social

Els propietaris no tenen el deure de fer una oferta als desnonats

Recórrer l’article 7 representa posar en dubte la funció social de la propietat. La llei demanava als grans tenidors oferir un lloguer assequible abans de desnonar ningú que no pogués pagar. Per això, l’administració tampoc podrà demanar la “cessió obligatòria” d’habitatges, malgrat que hi hagi una unitat familiar en risc d’exclusió.

Pobresa energètica

Abans de fer un tall, les empreses han d’escoltar els serveis socials

El govern espanyol sí que deixa intacte el punt que parla d’evitar la pobresa energètica. Aquest punt obliga les companyies subministradores a comunicar als servis socials la seva intenció de fer un tall, però supedita el pagament dels rebuts pendents a l’establiment d’uns “ajuts a fons perdut” que s’han d’acordar amb aquestes empreses.