Ni és un "referèndum" ni es pot prohibir consultar la gent: els 5 arguments de Mas davant el TC
L'escrit de 20 folis que el Govern ha remès al Constitucional per frenar el recurs de Rajoy al·lega que era "obligat" canalitzar amb alguna fórmula participativa la voluntat "majoritària" dels catalans de votar
BarcelonaVint folis és el que ocupa l'escrit remès pel Gabinet Jurídic de la Generalitat al Tribunal Constitucional (TC) per demanar que no admeti a tràmit el recurs del govern de Mariano Rajoy contra el nou 9-N. La demanda, a què ha tingut accés l'ARA, l'han presentada els advocats de la Generalitat la vigília de la reunió del TC, que si admet a tràmit el recurs deixarà en suspens l'organització de la votació d'aquest diumenge. Aquestes són les cinc al·legacions del Govern per defensar la cita:
1. No és un referèndum, sinó un procés de participació ciutadana
L'argument principal del Govern per desacreditar el recurs de Rajoy es basa en afirmar que el nou 9-N no serà un "referèndum", ni tan sols un "procés de participació política", sinó simplement un "procés de participació ciutadana", amb procediments i efectes molt diferents. "Ni segueix el procediment electoral, ni es revesteix de les garanties electorals, ni tampoc aplica ni és conseqüència" del decret de convocatòria signat per Artur Mas el 27 de setembre. Per tant, no hi ha "frau de llei".
Per contrarestar l'argument de l'Estat que diu que el 9-N alternatiu impulsat per Mas planteja la mateixa doble pregunta sobre la independència que estava prevista, l'escrit al·lega que amb això no n'hi ha prou perquè s'equipari el procés participatiu a un referèndum. "La mateixa pregunta es podria formular en una enquesta oficial", s'assenyala. A més, el fet que la votació "descansi" sobre els voluntaris "acredita fins a quin punt" no té res a veure amb un referèndum.
2. Llibertat per a expressar aspiracions contràries a la Constitució
"Si a Espanya els ciutadans poden expressar aspiracions polítiques contràries a la Constitució i la voluntat de posar en marxa els procediments precisos per a la seva reforma, no pot negar-se la possibilitat dels canals legals que habilitin la seva expressió mitjançant processos participatius", destaca el text dels serveis jurídics de la Generalitat, en què s'avisa que el nou 9-N dóna sortida a les voluntats col·lectives que sorgeixen de "l'exercici dels drets a la llibertat ideològica i a la llibertat d'expressió consagrats".
3. El Govern està "obligat" a canalitzar la voluntat "majoritària" de votar
L'escrit del Govern remarca que la impugnació és "l'última d'una sèrie de controvèrsies" de l'Estat contra el procés sobiranista. Un cop "esgotades" les vies del referèndum (el Congrés va rebutjar el 8 d'abril passat cedir-ne la competència a la Generalitat) i de la consulta popular (amb la suspensió de la llei i el decret que l'emparaven), ara la via del procés participatiu promogut per Mas "no només és legítima sinó que resulta obligada" per poder canalitzar la "voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya".
El fet que el nou 9-N no presenti el mateix nivell "garanties" democràtiques que una consulta com la que es preveia inicialment "no s'ha d'interpretar negativament" com un dèficit que "enterboleixi" la validesa de la votació.
L'escrit també reconeix que la suspensió del marc legal de la consulta originalment planejada ha generat una "enorme frustració" entre la ciutadania de Catalunya, que des de l'escapçament de l'Estatut a mans del TC "manté una permanent mobilització en pro d'una solució institucional capaç de resoldre satisfactòriament l'encaix entre Catalunya i Espanya".
4. Preguntar l'opinió de la gent per saber si cal reclamar reformes legals
Segons els juristes de la Generalitat, aquest procés participatiu serveix per "reforçar les institucions democràtiques amb instruments de participació ciutadana que canalitzin l'expressió de la seva opinió política", perquè així els seus representants sàpiguen si han d'emprendre determinades "iniciatives legislatives pels procediments constitucionalment previstos".
5. "Abús de dret": Rajoy havia de presentar un "incident d'execució", no un segon recurs
Si fos cert, com pensa l'executiu central, que el nou 9-N és equiparable a un "referèndum encobert", hauria d'haver plantejat un "incident d'execució" per denunciar l'incompliment per part de la Generalitat de la suspensió del marc legal de la consulta. Però aquesta via hauria comportat allargar els terminis i no hauria permès la suspensió automàtica de la votació que s'esdevindrà si el TC admet a tràmit el recurs estatal.
Per això, segons el Govern, la impugnació "no respecta les regles de la bona fe que han de presidir tot procés jurisdiccional i revela un ús abusiu del procés, una desviació de poder en la mesura que s'acudeix a aquest privilegi processal per intentar impedir, sense necessitat de motivar-lo, que es desenvolupi normalment el procés participatiu". Rajoy evita així oferir una "resposta política" a les aspiracions catalanes i les judicialitza.
