El testament de l’avi Florenci era a casa de Jordi Pujol
Els agents van trobar diferents documents del pare de l’expresident durant l’escorcoll, com cartes manuscrites
MadridLa deixa de l’avi Florenci és la principal coartada amb la qual el clan Pujol ha tractat de justificar els 70 milions que van arribar a gestionar a Andorra. El 26 d’abril, els policies que van escorcollar la casa de l’expresident Jordi Pujol de la ronda General Mitre van trobar diversos documents del seu pare que poden aportar una mica de llum al seu procés d’enriquiment. El magistrat sosté que ni Pujol ni la seva dona ni els seus fills han aportat “cap element” sobre la deixa -com la denominen els membres de la família- o el llegat del pare de Jordi Pujol -com ho anomena en les seves resolucions el jutge José de la Mata- que provi la veracitat de la seva versió.
El primer paper que va trobar la policia al menjador del domicili dels Pujol Ferrusola va ser el testament de l’avi. El de “Florencio Pujol Brugat, 17 de març de 1967, número 807, notari Ángel Martínez Sarrión”, tal com va escriure la secretària judicial en l’acta d’entrada i escorcoll. A l’habitació-vestidor, on hi havia la caixa forta, els agents hi van trobar un sobre que contenia dos fulls manuscrits de l’avi Florenci. Després, al despatx de Jordi Pujol hi havia una “carta de papà [l’avi Florenci]” i una “llibreta marró amb anotacions manuscrites del seu pare també”.
L’acta judicial recull com dos dels fills de l’expresident -Pere i Josep-, que van anar a la casa dels seus pares en començar l’escorcoll i van acompanyar la seva mare, Marta Ferrusola, van fer fotos a diversos d’aquests documents perquè els consideraven “de valor sentimental”. Jordi Pujol, després de vestir-se, va ser traslladat pels agents de la policia a la seva oficina del carrer Calàbria, que també va ser escorcollada aquell dia, en companyia del seu advocat Albert Carrillo.
De 841.000 euros a 70 milions
La troballa d’aquests documents pot aclarir si la versió dels Pujol sobre l’origen de la seva fortuna és certa o no. L’expresident va assegurar durant la seva compareixença al Parlament del 26 de setembre del 2014 que el seu pare era “un home ric” i que el seu llegat a l’estranger, obtingut després de la mort d’ell el 1980, va ascendir a uns 841.000 euros (140 milions de pessetes). L’últim informe policial del cas Pujol assegura que la fortuna que la família va aconseguir acumular a Andorra entre el 1990 i el 2012 va arribar als 70 milions d’euros.
En aquesta intervenció a la cambra catalana, Jordi Pujol va assegurar també que el seu progenitor no li va deixar la deixa a ell, sinó a la seva dona, Marta Ferrusola, i als fills del matrimoni. Ho va fer pel temor que les activitats polítiques del llavors president de la Generalitat poguessin acabar amb el seu patrimoni. Segons l’última declaració del fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, a l’Audiència Nacional abans d’entrar a la presó, durant anys va ser el seu oncle Joaquim Pujol qui es va encarregar de gestionar aquests diners. En l’escorcoll també va aparèixer una carta manuscrita del tiet.
El jutge De la Mata no dona cap credibilitat a la coartada del clan familiar perquè cap dels seus membres ha aportat cap prova que permeti contrastar-ne la “veracitat”. El magistrat, que ja ha pres declaració a tots els membres de la família, assegura que ha preguntat “de manera expressa i directament” a cadascun d’ells sobre el llegat sense èxit.
Júnior té les respostes, però calla
Cap d’ells ha explicat, segons l’instructor, el lloc on va estar el llegat fins al 1990, “l’entitat o entitats bancàries on va estar dipositat o va ser administrat”, “el moment i forma en què va arribar a Andorra” i “el compte o productes financers on va estar invertit”. Tampoc han explicat al jutge qui van ser “els gestors bancaris”, “les persones que van col·laborar en la seva gestió”, “els rendiments obtinguts”, “les sumes globals aconseguides” o “les quantitats distribuïdes” entre tots els membres de la família.
Malgrat això, segons De la Mata, el primogènit -Jordi Pujol Ferrusola- va assegurar que té “perfecte coneixement” de tots aquests detalls que vol saber el jutge, però que es nega a revelar-los perquè considera que aquestes dades són “òbvies i simples”. La reiterada falta de col·laboració del fill gran és un dels elements que finalment l’ha conduït a la presó de Zuera (Saragossa).
