Política 05/10/2015

20-N, quaranta anys després: un “judici moral” contra els crims del franquisme

M.c.
2 min
La Comissió de la Dignitat va omplir el Sant Jordi el 2007 pel retorn dels papers de Salamanca.

BarcelonaEl 20 de novembre farà 40 anys que el dictador Francisco Franco va morir. Des de llavors, la batalla incansable de les entitats memorialistes per recuperar la memòria històrica i reparar els represaliats ha topat amb la negativa dels aparells de l’Estat a anul·lar judicis sumaríssims i assassinats del règim franquista, un dels afers nuclears encara no resolts. Per denunciar aquesta situació, Òmnium i les entitats memorialistes del país preparen un gran acte per al 20 de novembre que volen convertir en un “judici moral” al franquisme i els crims que va cometre, segons han explicat a l’ARA fonts coneixedores del disseny de l’acte de denúncia. I n’és una icona el judici sumaríssim que va acabar amb l’assassinat a mans franquistes del president de la Generalitat republicana Lluís Companys -el 15 d’octubre farà 75 anys-, o el de Salvador Puig Antich.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Busquen un acte massiu amb elements que li donin projecció internacional ja no només per reivindicar el que consideren una anomalia democràtica, sinó també per “retre homenatge” als represaliats per la dictadura, però també per a les famílies dels represaliats que continuen buscant justícia quaranta anys després de la mort del dictador.

En aplicació de la llei de la memòria històrica del 2007, que excloïa la possibilitat de declarar nuls els judicis franquistes, la Sala de Fiscals del Tribunal Suprem va rebutjar el 2010 la revisió del judici a Companys considerant que se sobreentén que “els tribunals franquistes i les seves condemnes, dictades per motius polítics o de creença, són il·legítims”. En la seva resolució, però, els fiscals del Suprem evitaven parlar d’anul·lació.

El 2010 la jutge argentina María Servini s’acollia al principi de jurisdicció universal i admetia dues querelles -el 2013 ja eren 150- pels suposats delictes de genocidi i lesa humanitat. La jutge Servini considera que, en tractar-se de crims de lesa humanitat, no prescriuen en cap cas i han de ser perseguits, investigats i jutjats.

stats