Els residents a l’exterior ja voten tot i la suspensió del TC
Els electors reben la documentació personalitzada i envien el vot per correu
BarcelonaAmb la incògnita de si l’Estat evitarà el vot presencial als col·legis electorals dels municipis d’arreu de Catalunya, qui sí que ja ha pogut marcar la creueta de la butlleta del referèndum d’independència de l’1 d’octubre són els residents a l’exterior. “Estàvem intranquils perquè no sabíem res, però finalment ja hem pogut votar”, es congratula la Mia, sabadellenca instal·lada en un petit poble prop de Lausana, a Suïssa. A ella i al seu marit, el Cesc, no els ha frenat la suspensió de la llei del referèndum i el decret de convocatòria per part del Tribunal Constitucional. “Nosaltres fem cas a la Generalitat”, assegura. Tampoc s’ho ha pensat gens l’Enric, que des del 2013 viu a Londres: “A veure si marxem d’una vegada”.
Des de dijous a la tarda, els inscrits al cens electoral de residents absents -l’estatal- i també al registre de catalans a l’exterior ja poden participar al referèndum. Segons el Jordi, que està fent el postdoctorat a la Universitat d’Hamburg, els passos que la Generalitat ha indicat que calia seguir per participar en l’1-O han sigut clars. Fa uns mesos es va adreçar als catalans a l’estranger per recomanar-los inscriure’s al registre, del qual el Jordi ja formava part des de feia un parell d’anys. Fins i tot, el Govern en va fer una publicitat institucional als mitjans de comunicació que està sent investigada per la fiscalia. Aquell tràmit, però, era “complicat”, segons l’Enric, perquè requeria anar saltant de web en web. Després, tal com explica el Jordi, els adherits a la llista que la Generalitat ha fet servir com a cens per a la consulta van rebre un certificat conforme constaven en el registre. Per a la Mia i el Cesc, el procediment per votar no ha sigut un camí de roses. “Ens ha fet la sensació de mala organització -comenten-. Un dia t’arribava un correu que deia que estava tot bé, al cap d’un mes que faltava un paper...”
Un codi QR personalitzat
Dijous a quarts de cinc de la tarda, els electors a l’exterior van rebre un correu electrònic amb un enllaç que els condueix a la documentació electoral. Tal com s’explica en el decret complementari que va signar el Govern dimecres a la nit, s’han de descarregar la butlleta i un PDF que inclou un codi QR personalitzat. “Això sí que ens va transmetre força seriositat”, reconeix la Mia, que va constatar que el seu identificador era diferent del del seu marit. El mecanisme implica que els ciutadans s’hagin d’imprimir la butlleta i la seva documentació acreditativa. Juntament amb una fotocòpia del DNI o el passaport, cal tancar-ho tot en un sobre de mida DIN A-4. Dins, hi ha d’anar un altre sobre més petit amb la butlleta. Un cop enllestit, tot plegat s’ha d’enviar a l’adreça de la delegació de la Generalitat corresponent. Tot i viure a Suïssa, la Mia i el Cesc han hagut d’enviar el seu vot a Berlín, encara que la seva delegació de referència és la de París i al procés participatiu del 9-N van votar a Milà.
El vot exterior és una de les assignatures més difícils d’aquest referèndum: el Govern comptava amb 23.000 catalans per al cens estranger, però a finals de juny el registre amb prou feines arribava als 6.000 inscrits. “Pel grup de Facebook del casal català d’Hamburg ho hem anat comentant”, apunta el Jordi, que també reconeix que hi ha molta gent que no s’ha assabentat de com participar-hi i que encara pregunta com fer-ho. Tenen temps per enviar el seu vot fins a les vuit del vespre de l’1 d’octubre, quan tanquin els col·legis a Catalunya.
Segons admeten els testimonis consultats per l’ARA, la gran majoria de persones que han volgut exercir el seu dret a vot al referèndum es decanten pel sí. El Jordi assegura, però, que alguns amics seus d’Hamburg volen expressar el noa la independència i participar a l’1-O. Els membres del casal català de Lausana, assenyala la Mia, són tots “molt de la ceba”.
Les maratonianes sessions plenàries al Parlament en què s’han aprovat les normes del referèndum també s’han seguit a quilòmetres de distància. “Hem estat enganxats a la ràdio”, relata la vallesana, que mira de defensar la tesi sobiranista davant els recels d’alguns ciutadans suïssos que li pregunten: “Què esteu fent? Si us han suspès la llei!”
