Publicitat
Publicitat

CANVI DE CICLE

Un sondeig d’ERC fa de les llistes paraigua l’opció que més suma

La candidatura de Mas seria la preferida en el cas que els independentistes compartissin la marca

En el debat sobre si cal fer plebiscitàries amb una llista unitària, CDC defensa que la fórmula d’Artur Mas generaria il·lusió i atrauria nou votant, però ERC creu, per contra, que una candidatura que ignori l’eix social allunyaria una part de l’electorat més ideologitzat –de dretes o d’esquerres– i defensa la fórmula de les llistes paraigua, és a dir, tres candidatures amb una marca compartida i un full de ruta consensuat cap a la independència. Qui té raó? Quina és la via per maximitzar el vot independentista? Per saber-ho, ERC va encarregar una enquesta a la qual ha tingut accés l’ARA.

Els resultats són ajustats però avalen la tesi que per separat se sumaria una mica més (d’un 36,4% es passaria a un 39,2% del vot directe), però contenen una sorpresa aparent: la fórmula que defensa ERC atorgaria la victòria a la llista encapçalada per Mas i no a la de Junqueras en unes plebiscitàries. En canvi, en unes eleccions ordinàries, el triomf seria per als republicans. El sondeig el va elaborar Tàstic amb una mostra de 2.073 persones entre el 4 i el 14 de desembre i el marge d’error és del 2,15%.  

 

La fórmula guanyadora

La llista unitària aporta menys vots que les altres opcions

El sondeig d’ERC pregunta per primer cop pels resultats d’una llista de país –sense la CUP i ICV, que ja s’han negat a entrar-hi– i de llistes paraigua. I la conclusió és que els votants saben distingir el comportament electoral a exercir en cas d’escenaris extraordinaris com els d’unes plebiscitàries i modulen el sentit dels seus suports. Una candidatura unitària amb el suport de CiU i ERC, per exemple, tindria una intenció directa de vot (és a dir, sense cuina ni projecció d’escons i sobre el cens total) del 33,4%. Sumant-hi la CUP, que obtindria un 3%, s’arribaria al 36,4%. En canvi, en cas de presentar-se en llistes paraigua, la que orbitaria entorn de Mas rebria un 18,8%, la d’ERC un 15,1% i la de la CUP un 5,3%. En total, un 39,2% de vot independentista directe, cosa que en un escenari de participació de fins a un 78% suposaria superar el llindar del 50% dels vots emesos. Com s’explica el traspàs de vots?

D’una banda, el sondeig quantifica en un 20% dels votants de CiU i d’ERC en comicis ordinaris els que descartarien per motius ideològics donar suport a una llista unitària, que sí que captaria quasi el 40% del potencial votant de la CUP i l’11% del d’ICV. D’altra banda, en cas de llistes paraigua, fins a un 17% del vot potencial d’ERC i el 12% del d’ICV aniria a la llista de CiU, ja que es visualitzaria com la llista del president Artur Mas, amb un plus de suport en unes plebiscitàries.

Clam per la unitat

El votant d’ERC és el que més clar veu fer pinya amb CiU

Malgrat que un de cada cinc potencials votants d’ERC descarta avalar la llista de país i el que diuen els seus dirigents, l’electorat republicà és el que veu més imprescindible la unitat per avançar cap a la independència, ja que l’afirmació segons la qual cal anar junts al marge de si s’és més d’esquerres o de dretes obté un grau d’acord del 8,82 sobre 10. Entre el votant de CiU el suport és del 8,58 i en el de la CUP un gens menyspreable 7. L’opció de la unitat d’acció en lloc de llista unitària rep un suport del 6,61 a ERC i un 6,08 a la CUP.

Pel que fa al full de ruta, les opinions dels respectius líders sí que quallen en els electorats, ja que l’elector republicà aposta per declarar la independència com més aviat millor i negociar-la després, mentre que el de CiU prioritza –per un marge força estret– construir estructures d’estat i incrementar el suport social a la independència abans. La confiança en Mas també difereix dins el sobiranisme. La confiança en el fet que el president proclami la independència se situa en el 8,06 en el votant convergent, en el 6,5 en el d’ERC i en un minso 4,19 en el de la CUP.

Mas, el president favorit

El 9-N reforça el líder de CiU i el situa per davant de Junqueras

Diversos apartats del sondeig reflecteixen que, malgrat que CiU cau en la valoració, Mas és un líder considerat. Un 24,1% d’enquestats veuen millor ara CiU que abans del 9-N i s’enfilen al 32,3% els que valoren més ara Mas, que és qui més rèdit en popularitat ha obtingut del procés participatiu. De fet, tot i que el líder d’ERC obté més bona puntuació –5,23– que el de CiU –4,84–, hi ha més enquestats que prefereixen que Mas continuï com a president de la Generalitat. Un 36,5% dels independentistes opten per Mas per davant del 31,8% que hi voldrien Junqueras.

Davant la pregunta de qui hauria d’encapçalar una llista unitària, el preferit torna a ser Mas (un 18,3% dels enquestats), per davant de Junqueras (14,6%), Carme Forcadell (5,2%) o Muriel Casals (1,3%). De fet, el baix suport a l’opció que una de les líders de l’ANC o Òmnium lideri una llista ha sorprès a la cúpula d’ERC.

Calendari electoral

Republicans i cupaires demanen votar ja i els convergents dubten

Sigui amb el format que sigui, una majoria clara del 68,1% dels independentistes aposten en l’enquesta per convocar ja plebiscitàries, entre els quals el 77,1% de votants d’ERC i el 70,1% dels de la CUP. En canvi, només un 50,3% dels electors de CiU reclamen avançar els comicis amb caràcter plebiscitari. Un 25,2% voldrien esgotar la legislatura amb el full de ruta vigent, un 9,8% deixar córrer el procés i la resta no tenen clar què s’hauria de fer. El votant d’ICV-EUiA és el més dividit: un 20,6% volen plebiscitàries, un 25,4% esgotar la legislatura, un 22,2% acabar amb el procés de transició nacional i la resta dubten.

ERC guanyaria unes eleccions normals

Podem podria arribar a sumar fins a 25 diputats al Parlament

En un escenari d’eleccions ordinàries, l’enquesta -que només ha fet projecció d’escons en aquest cas- situa ERC com a primera força per poc. Amb una participació del 67%, ERC obtindria 39-40 diputats i CiU 35. En canvi, si votés el 81%, ERC assoliria 36-38 escons i CiU 31-33 -igual o menys dels 71 actuals i amb la majoria absoluta en l’aire-, seguits de Podem, que donaria la sorpresa amb 24-25. En aquest escenari d’alta participació C’s en trauria 13-14, el PSC 11-12, la CUP 7-8, el PP 5 i ICV 4-5.

A qui es menja Podem?

Pablo Iglesias arrasa ICV i debilita el PSC i C’s

Podem podria obtenir fins a 25 diputats. Però d’on els pesca? El partit rebria el 42,9% dels suports d’ICV del 2012, el 30,1% del PSC i el 21,8% de C’s. El 29,5% dels abstencionistes i el 19% dels que van votar en blanc també els donarien suport ara.

Hegemonia d’esquerres

La majoria de la població es declara progressista i catalanista

El sondeig detecta que gairebé un 75% de catalans es declaren d’esquerres (en una gradació que va del centreesquerra a l’extrema esquerra), i d’aquests una àmplia majoria es declara més català que espanyol o només català. Aquí és on se situa, segons el sondeig, el gruix de la població catalana. Un 40,8% d’aquest espai votarien ERC, un 15,8% CiU, un 10% Podem, un 9,9% la CUP i un 4,2% ICV-EUiA, entre d’altres.

Més continguts de