RITA BARBERÁ (1948-2016)
Política 24/11/2016

La sort d’esquivar la justícia va acabar amb Taula

Malgrat les sospites sobre la seva gestió municipal, Barberá només va ser investigada per blanqueig

Salva Almenar
2 min
Barberá parlant amb Alfonso Rus rodejada per Francisco Camps, José Joaquín Ripoll i Carlos Fabra, tots ells dirigents del PP investigats per la justícia.

ValènciaSi la nit electoral del 25 de maig del 2015, que va donar la victòria a l’esquerra a l’Ajuntament de València, va suposar l’inici de la caiguda del mite de Rita Barberá, el 26 de gener del 2016 -dia en què es desenvolupa l’operació Taula- és la data que va accelerar l’ocàs polític de l’exalcaldessa de la ciutat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fins al moment en què la Guàrdia Civil relaciona Barberá amb una trama organitzada al grup municipal del PP de València per blanquejar diners -amb els quals haurien pagat la campanya electoral-, l’exdirigent popular tenia un full d’antecedents judicials immaculat. Les sospites dels investigadors apuntaven que Barberá, com la resta de regidors i assessors del partit, hauria donat 1.000 euros al PP per finançar la campanya que dies després li haurien sigut tornats en dos bitllets de 500 -en una operació que hauria permès blanquejar suposadament milers d’euros de diner negre d’origen il·lícit-. I aquestes sospites fundades van sentenciar políticament la senadora, que va veure com des del seu mateix partit se la instava a deixar l’escó del Senat per no torpedinar la campanya electoral dels candidats del PP gallec i basc, primer, i per facilitar la investidura de Mariano Rajoy, després.

Les proves i les declaracions van fer impossible que el jutge instructor del cas Taula no elevés al Tribunal Suprem una exposició raonada en què se sol·licitava la investigació de Barberá. La fiscalia es va sumar a aquesta petició i el magistrat Cándido Conde-Pumpido la va citar dilluns passat perquè prestés declaració en un pas previ a la petició del suplicatori al Senat per poder processar-la.

Salvada del Nóos i del cas Ritaleaks

Malgrat que durant la instrucció del cas Taula és l’única vegada que Barberá ha trepitjat un jutjat com a investigada, no era la primera vegada que el nom de l’exalcaldessa es relacionava amb algun assumpte judicial. Això sí, en tots els anteriors Barberá no va ser imputada en cap de les causes. El cas pel qual la llavors alcaldessa va estar més a prop de desfilar pels jutjats va ser el Nóos. El jutge instructor José Castro va veure motius per imputar Barberá però la seva condició d’aforada -pel fet de ser diputada autonòmica- va deixar la decisió en mans del Tribunal Superior de Justícia valencià, que no va veure indicis suficients per cridar-la a declarar. No obstant això, en la fase d’instrucció diversos testimonis van assegurar que l’alcaldessa va ser la que es va reunir amb Iñaki Urdangarin i va donar el seu vistiplau a la celebració de les tres edicions de les cimeres sobre turisme i esport Valencia Summit, que van costar a l’Ajuntament de València uns 1,5 milions d’euros.

Dues denúncies més van ser arxivades pel Suprem en la fase inicial de la recerca. En el cas Ritaleaks, que denunciava que l’alcaldessa va carregar al consistori 42.000 euros de despeses personals entre el 2011 i el 2014, el jutge va considerar pròpies del càrrec les factures tot i reconèixer els “dèficits de justificació” d’algunes; mentre que la demanda per l’incompliment de la llei de memòria històrica va ser arxivada perquè no va poder provar que Barberá donés ordre de desobeir la norma.

stats